El 4 d’agost de 2020 l’or va superar per primera vegada els 2.000 dòlars l’unça, amb una pujada de més del 30 % en el que va d’any. Què hi ha darrere de la pujada i què convé saber.
El dimarts 4 d’agost de 2020, cap a les 16:15 GMT, l’or al comptat va superar per primera vegada els 2.000 dòlars per unça troy, un màxim històric. Els futurs de desembre a la borsa Comex van tancar aquella jornada a 2.021 dòlars, un 1,7 % més, i l’endemà el metall continuava per sobre d’aquesta cota. En el que va de 2020 havia pujat més d’un 30 %, i la plata va pujar aquell dia un 6,6 % a Comex. El mateix dimarts el Nasdaq va tancar en un nou màxim i l’S&P 500 va tornar a superar els 3.300 punts: or i borses pujaven alhora.
Per què puja
L’explicació habitual combina diversos factors. La pandèmia havia afeblit l’economia i enterbolit les perspectives. Els tipus d’interès reals, és a dir, el rendiment del deute un cop descomptada la inflació, eren negatius: l’or no paga interessos, i quan els bons tampoc no ofereixen un rendiment real, mantenir-lo costa menys. Commerzbank assenyalava, entre els factors, l’elevat nombre de contagis, la manca d’acord als Estats Units sobre un nou paquet d’ajudes i les valoracions elevades de les borses. A última hora de la sessió, a més, els rendiments del deute públic havien baixat i el dòlar havia frenat el seu breu repunt.
El Consell Mundial de l’Or havia publicat uns dies abans, el 30 de juliol, el seu informe del segon trimestre. Les entrades en fons cotitzats respatllats per or van sumar 734 tones el primer semestre, un rècord, fins a 3.621 tones en total, alimentades, segons el Consell, per la resposta de bancs centrals i governs a la pandèmia: baixades de tipus i injeccions massives de liquiditat.
En canvi, la demanda de joieria va caure un 46 % en el semestre, fins a 572 tones, i la de barres i monedes d’inversió, un 17 %, amb inversors occidentals que van augmentar la seva demanda mentre a l’Àsia i l’Orient Mitjà es frenava. Els bancs centrals van comprar 233 tones, un 39 % menys que en el rècord de 2019. L’oferta va caure un 6 %, fins a 2.192 tones, per l’efecte dels confinaments sobre la mineria i el reciclatge, i el preu en dòlars havia pujat un 17 % en el semestre.
Com llegir el màxim
Un preu rècord no diu per si sol cap a on anirà després. L’or no genera interessos ni dividends, el seu preu depèn d’expectatives que canvien amb rapidesa, entre les quals la inflació, els tipus d’interès i el dòlar, i les seves pujades i baixades poden ser àmplies. Per a qui compra en euros, el resultat depèn també del tipus de canvi entre l’euro i el dòlar, perquè el metall cotitza en dòlars.
Què convé revisar
Per a qui ja té or o fons lligats a ell, convé saber quin pes té en el conjunt del seu patrimoni, com està invertit (metall físic, fons cotitzats o accions de mineres, que no es comporten igual) i quins costos de custòdia o de gestió suporta. Per a qui s’ho estigui plantejant, el màxim històric no és en si un senyal a favor ni en contra, i aquesta nota no és una recomanació de compra ni de venda.
Consulti amb el seu assessor com encaixa en el seu cas. Un rècord és una dada, no una previsió: l’or puja i baixa amb les expectatives, no amb les xifres rodones.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
