L’or va superar el 21 de juny de 2019 els 1.400 dòlars per unça, el seu nivell més alt des del setembre del 2013, després del missatge de la Reserva Federal del dia 19. Què hi ha darrere de la pujada i què convé tenir present.
El divendres 21 de juny de 2019, l’or va superar els 1.400 dòlars per unça per primera vegada des del setembre del 2013. Va arribar a tocar els 1.410 dòlars a primera hora del matí i, en el que portava de setmana, havia avançat prop d’un 5 %, la seva pujada setmanal més gran des de l’abril del 2016. Des del gener acumula gairebé un 10 %. Un dia abans, el dijous 20, ja havia tancat per sobre dels 1.390 dòlars.
Per què ha pujat
El detonant va ser la reunió de la Reserva Federal del 19 de juny. El banc central va mantenir els tipus en el 2,25-2,50 %, però un dels seus deu votants, James Bullard, va defensar abaixar-los un quart de punt, i el comunicat va assenyalar que la incertesa sobre el panorama econòmic havia augmentat i que la Fed actuarà segons escaigui per sostenir l’expansió. El World Gold Council, l’organització del sector de l’or, apuntava que el missatge va reforçar l’expectativa d’almenys una retallada de tipus abans de final d’any, i possiblement fins a tres.
Els bons van reaccionar alhora: el rendiment del bo nord-americà a deu anys va tornar a baixar del 2 %, cosa que no passava des del 2016, i el dòlar es va afeblir. A això es van afegir senyals en la mateixa línia del BCE i del Banc del Japó i la tensió a l’Orient Mitjà, després de l’abatiment d’un dron militar nord-americà per part de l’Iran. El World Gold Council afegia que l’or havia superat un nivell tècnic, els 1.365 dòlars, que molts operadors consideraven una barrera clau, i que el juny ja era la seva pujada mensual més gran en dos anys, amb més d’un 6 %.
Com funciona el preu de l’or
L’or no paga interessos ni dividends. Quan baixen els tipus i els rendiments dels bons, mantenir-lo suposa renunciar a menys ingressos, i un dòlar més feble l’abarateix per als qui compren en altres divises. A més, sol atraure demanda en moments d’incertesa geopolítica, perquè molts inversors el consideren un valor refugi.
Per a qui pensa en euros hi ha un matís: el preu internacional de l’or es fixa en dòlars, de manera que el tipus de canvi entre l’euro i el dòlar també influeix en el seu valor en euros. Un màxim en dòlars no té per què ser-ho en euros, i la diferència pot ser apreciable.
Què convé tenir present
Un màxim des del 2013 no diu res del preu de demà. L’or és un actiu volàtil, i les expectatives sobre els tipus d’interès que sostenen la pujada poden canviar amb la propera dada d’inflació o d’ocupació, o amb un nou missatge de la Fed; quan una pujada es basa en expectatives, un missatge menys favorable a les retallades pot revertir-la amb rapidesa. Tampoc no és el mateix tenir lingots o monedes, participacions en fons cotitzats que repliquen el seu preu o accions de mineres: cada via té els seus costos, la seva custòdia i la seva fiscalitat.
Per a qui ja té or al seu patrimoni, el que és útil és saber quin pes té en el conjunt, com està guardat i assegurat i com tributaria una eventual venda, sense oblidar la diferència entre el preu de compra i el de venda i les despeses de custòdia o gestió. Són qüestions prèvies a qualsevol decisió, no un pronòstic sobre el preu. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
El preu de l’or reflecteix com llegeix el mercat, en cada moment, la política dels bancs centrals.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
