Una explosió al port de Beirut el 4 d’agost de 2020 ha causat, segons xifres provisionals, almenys 137 morts i uns 5.000 ferits. Què se sap i què ensenya sobre l’emmagatzematge de mercaderies perilloses.
El dimarts 4 d’agost de 2020, dues explosions van sacsejar la zona del port de Beirut, la capital del Líban. La segona, molt més potent, va seguir una explosió menor i un incendi en un magatzem del port; es va sentir a més de 80 quilòmetres i es va notar a Xipre. Segons les autoritats sanitàries, el matí del dijous 6 d’agost hi havia almenys 137 morts i uns 5.000 ferits, i els equips de rescat continuaven buscant desapareguts. Són xifres provisionals que poden canviar.
Què se sap
El president, Michel Aoun, va dir que al port hi havia 2.750 tones de nitrat d’amoni emmagatzemades. El primer ministre, Hassan Diab, va afirmar que els fets sobre aquell magatzem perillós es coneixien des de feia almenys sis anys i que era inacceptable que el carregament hi hagués estat sense mesures preventives. El nitrat d’amoni s’usa sobretot com a fertilitzant, però també és la base d’explosius. El Govern va ordenar l’arrest domiciliari de qui hagués intervingut en el seu emmagatzematge i va crear un comitè d’investigació, i el Consell Suprem de Defensa va prometre el màxim càstig per als responsables. Què va desencadenar exactament l’explosió continua sota investigació.
Les conseqüències materials són enormes. Lloyd’s List Intelligence comptava set vaixells al port en el moment de l’explosió, i fonts locals citades per la consultora de seguretat marítima Dryad Global parlaven que gairebé tota la infraestructura logística del port havia quedat destruïda. Maersk i Hapag-Lloyd van confirmar danys a les seves oficines, o a les del seu agent, a Beirut. Les sitges de gra del port, que segons algunes informacions guardaven al voltant del 85 % dels cereals del país, van quedar destruïdes, i el Líban importa prop del 90 % del seu blat, sobretot per aquest port. UNICEF, citant informacions, deia que la catàstrofe podia desplaçar més de 300.000 persones. El país ja travessava la seva pitjor crisi econòmica en dècades, amb els hospitals sota pressió per la COVID-19.
La lliçó sobre mercaderies perilloses
El cas mostra el que pot passar quan una substància perillosa queda emmagatzemada durant anys en un port urbà sense controls. A la Unió Europea, la directiva Seveso III, incorporada a la legislació espanyola pel Reial decret 840/2015, fixa llindars de quantitat a partir dels quals un establiment amb substàncies perilloses ho ha de notificar a l’autoritat, aplicar una política de prevenció d’accidents greus i, en els nivells superiors, elaborar un informe de seguretat i un pla d’emergència. El nitrat d’amoni figura al seu annex amb llindars que, segons el tipus de producte, van de 10 a 5.000 tones per al nivell inferior i de 50 a 10.000 per al superior.
Què convé revisar
Per a una empresa que emmagatzema, transporta o rep mercaderies a través de ports i magatzems de tercers, convé saber quines substàncies perilloses hi ha a la seva cadena i a les instal·lacions veïnes, i si el seu operador logístic compleix la normativa sobre mercaderies perilloses.
En assegurances, convé comprovar si la pòlissa cobreix explosió i incendi, la mercaderia emmagatzemada en instal·lacions de tercers i la interrupció de l’activitat quan falla un proveïdor o un port, i quines exclusions té: la cobertura d’una explosió pot dependre de si s’atribueix a un accident o a un acte violent, i a Beirut la causa continua investigant-se. Consulti amb el seu assessor i amb el seu corredor d’assegurances com aplicar-ho al seu cas.
Allò que se sap perillós i no es gestiona acaba costant molt més que prevenir-ho.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
