El 22 de febrer de 2024 el Nikkei 225 va tancar en 39.098,68 punts i va superar per primera vegada el seu màxim de 1989, 34 anys després. Què ha impulsat la pujada i què convé tenir en compte.
El dijous 22 de febrer de 2024, l’índex Nikkei 225 de la borsa de Tòquio va tancar en 39.098,68 punts, un 2,2 % més que el dia anterior, i va superar per primera vegada el seu màxim històric de tancament, de 38.915,87 punts, registrat el 29 de desembre del 1989. Havien passat 34 anys i dos mesos. Va ser el primer tancament per sobre dels 39.000 punts.
Què ha passat
El Nikkei va marcar aquell màxim al punt més alt de la bombolla financera i immobiliària japonesa. Després va caure fins als 7.054,98 punts el març del 2009, en plena crisi financera, és a dir, un 82 % per sota del seu cim. Des d’aquest mínim s’ha multiplicat per més de cinc.
El detonant immediat va ser Nvidia: el 21 de febrer va anunciar vendes i beneficis rècord en el trimestre de novembre a gener, cosa que va impulsar els valors de semiconductors i tecnologia de la borsa japonesa.
Per què ha pujat
Al darrere hi ha factors acumulats. El Banc del Japó manté des del 2013 una política monetària molt expansiva, i continuava amb els tipus d’interès en negatiu. El ien dèbil, al voltant de 150 per dòlar, afavoreix els exportadors. Els beneficis empresarials eren en màxims: segons Goldman Sachs, els de l’últim trimestre del 2023 van créixer un 45 % interanual i van superar en un 14 % el previst.
El Govern impulsa reformes de govern corporatiu perquè les empreses millorin la rendibilitat per als seus accionistes. I els inversors estrangers van comprar al gener més de 2 bilions de iens en accions de primer nivell. La compra massiva de deute públic i de fons cotitzats pel Banc del Japó i el gran estímul de la pandèmia des del 2020 van aportar a més liquiditat als mercats, segons el portal nippon.com.
Altres dades completen el quadre. Segons CNBC, el Nikkei i el Topix acumulaven el 2024 una pujada de més del 10 %, després de guanyar més del 25 % el 2023, i Toyota havia elevat la seva previsió de beneficis. El Banc del Japó continuava amb els tipus en negatiu tot i que la inflació subjacent feia més d’un any que superava el seu objectiu del 2 %, i els mercats esperaven un canvi a la seva reunió d’abril, a l’espera de les negociacions salarials de primavera. El ministre de Finances, Shunichi Suzuki, va dir que vigilava el ien amb «sentit d’urgència».
El context econòmic contrasta amb la pujada: el Japó havia registrat dos trimestres seguits de contracció del PIB i va perdre el tercer lloc entre les economies del món a favor d’Alemanya, segons les dades publicades a mitjan febrer.
Què convé tenir en compte
Un rècord no diu quant durarà ni cap a on va el mercat. El cas del Nikkei il·lustra per què importen la diversificació i l’horitzó temporal: qui va invertir en el màxim del 1989 va haver d’esperar més de 34 anys per veure l’índex en aquest mateix nivell. A més, el Nikkei és un índex de preus: no inclou els dividends i no està ajustat per la inflació. El Nikkei 225 agrupa 225 grans empreses de la borsa de Tòquio i pondera per preu, de manera que les companyies amb cotitzacions altes pesen més.
Per a qui inverteix des de la zona euro, a més de l’índex compta el tipus de canvi: l’evolució del ien davant l’euro pot sumar o restar al resultat en euros. Convé també saber quanta exposició al Japó hi ha, directa o dins de fons globals, i quina part depèn d’uns pocs sectors, com la tecnologia o l’exportació. Consulti amb el seu assessor com encaixa a la seva cartera.
Un màxim històric és una dada, no una previsió.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
