El 22 de febrer de 2024 un incendi va deixar calcinat un edifici de 138 habitatges al barri de Campanar, a València, amb deu morts. Què se sap i què convé revisar en l’assegurança i en la façana.
La tarda del dijous 22 de febrer de 2024 es va declarar un incendi en un edifici residencial de 14 plantes i 138 habitatges del barri de Campanar, a València. El foc es va estendre amb rapidesa per la façana, amb ratxes de vent de fins a 60 quilòmetres per hora, i va deixar l’edifici calcinat. L’edifici, construït cap al 2008, tenia 139 copropietaris.
Què se sap
Segons les autoritats, van morir deu persones: nou cossos es van recuperar el divendres 23 i el desè, el dissabte 24. Quinze persones van resultar ferides, set d’elles bombers, cap amb perill per a la seva vida. Un centenar de supervivents va passar la nit del divendres en hotels. L’Ajuntament va decretar dol oficial fins al migdia del dilluns 26 de febrer.
La causa de l’incendi no estava determinada i la Policia Científica investigava sota secret de sumari. Un responsable dels bombers, Faustino Yanguas, va dir que el revestiment de la façana s’havia d’investigar i que va ser un factor que va contribuir molt a la ràpida propagació del foc.
El debat sobre la façana
El president del COAT de València, Luis Sendra, va explicar que les primeres observacions apuntaven que la façana ventilada, habitual en l’època, probablement explicava la rapidesa del foc juntament amb el vent. És una cambra d’aire amb plaques exteriors d’alumini per la qual les flames poden pujar, amb un «efecte xemeneia». Encara no podia precisar quin aïllament portava.
Diversos arquitectes consultats per la premsa van recordar que l’edifici és anterior a les exigències actuals. Les barreres tallafoc a la cambra de la façana, que frenarien la propagació vertical, no eren obligatòries quan es va licitar l’obra, el 2005, i des del 2011 la normativa exigeix que els productes de façana tinguin un comportament determinat davant el foc.
Els edificis existents no tenen obligació d’adaptar-se llevat que una inspecció detecti un risc o es canviï la façana. Rafael Royo, de la Universitat Politècnica de València, va recomanar a les comunitats de propietaris encarregar un peritatge per comprovar que el material de la seva façana no propaga el foc i decidir, si escau, si cal substituir-lo o recobrir-lo.
L’assegurança i què convé revisar
L’edifici tenia una pòlissa de la comunitat de propietaris que assegurava l’immoble per 26,5 milions d’euros. Cobria l’incendi i, a través del Consorci de Compensació d’Assegurances, els riscos extraordinaris, i incloïa una responsabilitat civil de 782.996 euros.
Segons l’OCU, la pòlissa de la comunitat sol cobrir els elements comuns i, de vegades, també les parts privatives; l’assegurança de la llar de cada propietari cobreix normalment la seva part privativa i el contingut, és a dir, mobles, electrònica i objectes de valor. La pòlissa estava vigent des de l’1 de febrer de 2024. El capital assegurat és el límit màxim de la indemnització, no una quantitat que es cobri automàticament: l’import final depèn de la valoració dels danys.
Cada propietari pot demanar a l’administrador la pòlissa de la comunitat i comprovar què cobreix: si inclou les parts privatives, amb quin valor de reconstrucció està assegurat l’edifici i quin import de responsabilitat civil té. Convé revisar també la pròpia assegurança de la llar: el capital assegurat del contingut, si hi ha un inventari amb fotografies i factures, i si cobreix l’allotjament temporal quan l’habitatge queda inhabitable.
A la comunitat li correspon, a més, saber quin sistema de façana té l’edifici, quina documentació l’acredita i si convé encarregar un peritatge. Consulti amb el seu administrador de finques i amb el seu corredor d’assegurances com aplicar-ho al seu cas.
Una assegurança ben dimensionada no evita un incendi, però decideix què es pot reconstruir després.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
