El 14 de juny del 2017 es va incendiar la torre Grenfell, un edifici d’habitatges de 24 plantes de Londres. El 15 de juny hi havia 17 morts confirmats, la xifra havia de pujar i el Govern britànic va ordenar una investigació pública.
A la matinada del dimecres 14 de juny del 2017, poc abans d’una, es va declarar un incendi a la torre Grenfell, un edifici d’habitatges de 24 plantes construït el 1974 al barri londinenc de North Kensington. El foc es va estendre amb gran rapidesa. Segons l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, hi van acudir més de 250 bombers, 100 sanitaris i 100 policies.
El que se sabia el 15 de juny
El balanç era provisional. Al migdia del 14 de juny hi havia sis morts confirmats, al vespre eren 12 i el dijous 15 la policia metropolitana de Londres en va confirmar 17, amb l’advertiment que la xifra augmentaria. Més de setanta persones van ser ateses a sis hospitals. La cerca a l’interior de la torre era lenta i depenia que els tècnics garantissin la seguretat de l’estructura.
La causa de l’incendi no estava determinada. L’atenció se centrava en la reforma que l’edifici havia rebut fins al 2016, que va incloure un nou revestiment exterior amb panells d’alumini compost. Alguns testimonis i responsables polítics locals apuntaven que aquests panells podrien haver ajudat que el foc pugés per la façana, però era una hipòtesi, no una conclusió. La constructora de la reforma, Rydon, va afirmar que l’edifici complia tota la normativa de seguretat i de prevenció d’incendis en acabar les obres. La premsa recollia a més que una associació de veïns havia advertit en anys anteriors de riscos d’incendi a l’edifici; aquestes advertències i la mateixa reforma seran, previsiblement, afers que haurà d’aclarir la investigació.
La resposta oficial
El mateix 14 de juny la primera ministra va convocar una reunió de coordinació de tot el Govern, i el 15 de juny Theresa May va anunciar una investigació pública sobre el que havia passat: «La gent mereix respostes. La investigació les hi donarà», va dir. L’alcalde va demanar que fos independent i que presentés un informe provisional a finals de l’estiu. El Govern va activar el mecanisme d’ajuts d’emergència Bellwin, que reemborsa als ajuntaments i a altres serveis públics les despeses extraordinàries, i es va comprometre amb l’ajuntament de Kensington i Chelsea a reallotjar a la zona totes les famílies de l’edifici.
També s’havien anunciat comprovacions en altres edificis. L’alcalde va dir que tenia la garantia del Govern que es feien «amb urgència» a les torres d’habitatges amb reformes similars.
Seguretat dels edificis i assegurances
Més enllà de les causes, que hauran d’establir els investigadors, el succés planteja preguntes pràctiques a qui és propietari d’un edifici residencial. La primera és de quins materials és la façana i si es van canviar en alguna reforma. A Espanya, la propagació del foc per la façana la regula el Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi (DB-SI) del Codi Tècnic de l’Edificació, que s’aplica a les obres noves i, amb matisos, a les reformes.
La segona és l’assegurança. En una comunitat de propietaris convé saber què cobreix la pòlissa de l’edifici en cas d’incendi i de responsabilitat civil, i què cobreix la pòlissa de cada habitatge quant al contingut i a l’allotjament provisional. La tercera és la documentació: informes d’inspecció tècnica de l’edifici, certificats dels materials emprats en les obres i plans d’evacuació. Demanar-los no obliga a esperar una desgràcia.
Se sabia poc; el que convé comprovar en cada edifici, bastant.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
