El 20 de desembre de 2024 el Ministeri de Treball, CCOO i UGT van signar l’acord per rebaixar la jornada setmanal a 37,5 hores el 2025 sense reduir el salari. Què diu i què falta perquè sigui llei.
El divendres 20 de desembre de 2024, la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo, i d’UGT, Pepe Álvarez, van signar l’acord per reduir la jornada setmanal a 37,5 hores el 2025 sense reducció de salari. Les actuals 40 hores setmanals estan en vigor des del 1983. No el van signar CEOE ni Cepyme: al novembre el Ministeri havia donat per acabada la negociació amb la CEOE, que va reiterar el seu rebuig i va demanar que la rebaixa es fes per la negociació col·lectiva i no per llei.
Què diu l’acord
La jornada baixa de 40 a 37,5 hores setmanals «en còmput anual», sense retallada del sou. Els convenis col·lectius vigents tindran com a màxim fins al 31 de desembre de 2025 per adaptar-se. Segons la ministra, la mesura afectaria uns 12 milions de persones treballadores amb una jornada superior a 37,5 hores, i també les que treballen a temps parcial. El Ministeri recorda que sectors com l’hostaleria, el comerç, l’agricultura o els serveis mantenen jornades molt properes al màxim legal fixat fa més de quaranta anys.
El segon pilar és el registre de jornada. L’empresa haurà de portar un registre diari de jornada digital, objectiu, fiable i accessible, al qual pugui accedir de manera remota la Inspecció de Treball i Seguretat Social i la representació dels treballadors. Fins ara es podia portar en paper. Si no hi ha registre o les dades es falsegen, es considerarà una infracció per cada treballador afectat, en lloc d’una per empresa. El text recull a més el dret irrenunciable a la desconnexió digital fora de l’horari laboral: no atendre comunicacions fora de la jornada no podrà tenir conseqüències negatives per al treballador, i la negociació col·lectiva concretarà com s’aplica, incloses mesures contra la «fatiga informàtica».
Què falta
És un acord polític, no una norma. Perquè la jornada de 37,5 hores sigui obligatòria cal una llei: el text ha de passar per la consulta pública, el Consell de Ministres i les Corts, i el Congrés no el rebrà, com a mínim, fins a la primavera, segons ARA. Díaz s’ha fixat com a objectiu que estigui en vigor abans que s’acabi el 2025.
El suport parlamentari no està assegurat. Es desconeixia la postura de Junts, i Álvarez va abordar la qüestió amb Carles Puigdemont a Brussel·les, segons ARA; Treball va dir que havia iniciat contactes amb totes les formacions. Sordo va reconèixer que el text pot patir modificacions i que la tramitació serà difícil.
Dins del mateix Govern, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, havia demanat un període de transició per a pimes i autònoms, i el d’Agricultura, Luis Planas, una aplicació gradual. L’acord no inclou els ajuts ni les bonificacions anunciats per a pimes i autònoms, que el Govern podria introduir durant la tramitació. Els sindicats creuen que l’acord tindria més valor amb la CEOE i esperen que canviï la seva postura.
Què convé revisar
Tot i que encara no és obligatòria, convé que l’empresa calculi què suposarien 37,5 hores per a la seva plantilla i els seus torns: quantes hores de treball es perden per persona, com es cobririen, amb més contractació, amb reorganització o amb hores extra, i quin cost tindria. També convé veure què diu el conveni aplicable i quan venç, perquè és el conveni el que s’hauria d’adaptar abans del 31 de desembre de 2025 si la llei tira endavant.
El registre horari és el que és més a prop. Ja és obligatori i la Inspecció de Treball el vigila; una empresa que el porti en paper pot anar valorant un sistema digital, objectiu i fiable. Consulti amb el seu assessor laboral com afecta la seva plantilla.
La jornada de 37,5 hores és, per ara, un acord entre tres; perquè ho sigui de tots cal una llei.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
