El 29 d’octubre de 2024 la Comissió Europea va imposar drets compensatoris definitius, durant cinc anys, als cotxes elèctrics fabricats a la Xina: del 7,8 % al 35,3 %, segons el fabricant.
El 29 d’octubre de 2024 la Comissió Europea va concloure la seva investigació antisubvencions sobre els vehicles elèctrics de bateria procedents de la Xina i va imposar drets compensatoris definitius durant cinc anys. El Reglament d’execució (UE) 2024/2754 s’aplica des del 30 d’octubre. Encara que en el llenguatge corrent es parli d’aranzels, tècnicament són drets antisubvencions, que compensen les ajudes públiques que, a parer de la Comissió, reben els fabricants xinesos.
Què s’aplica a cada fabricant
Els tipus varien segons el productor: 17,0 % per a BYD, 18,8 % per a Geely i 35,3 % per a SAIC, les tres empreses de la mostra de la investigació. Les altres empreses xineses que van cooperar pagaran el 20,7 %; Tesla, que va demanar un examen individual del seu cas, el 7,8 %; i les que no van cooperar, el 35,3 %. Aquests drets se sumen a l’aranzel general del 10 % que ja paguen els cotxes importats a la UE. Els drets provisionals imposats el 4 de juliol no es cobraran.
La investigació es va anunciar el setembre de 2023, en el discurs sobre l’estat de la Unió d’Ursula von der Leyen, i va concloure que la cadena de valor del cotxe elèctric a la Xina es beneficia de subvencions injustes que amenacen de causar un perjudici econòmic als productors europeus.
Els exportadors que van cooperar poden demanar una revisió accelerada per obtenir un tipus individual, i els importadors, un reemborsament si demostren que el seu fabricant no està subvencionat o que el seu marge de subvenció és inferior al dret pagat. Les mesures caduquen als cinc anys, tret que abans s’iniciï una revisió.
La votació i les reaccions
Els Estats membres van donar suport a la proposta de la Comissió en una votació celebrada el 4 d’octubre: deu països a favor, cinc en contra, entre els quals Alemanya, i dotze abstencions, entre les quals la d’Espanya. L’oposició no va arribar a la majoria qualificada necessària per bloquejar la mesura. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va explicar que l’abstenció era coherent amb la cerca d’una solució negociada amb la Xina; abans de la votació, Espanya havia demanat per carta al comissari de Comerç, Valdis Dombrovskis, que esgotés totes les opcions.
El Ministeri de Comerç de la Xina va dir el 30 d’octubre que no accepta la decisió de la UE, la va qualificar de mesura proteccionista, va advocar pel diàleg i la consulta i va anunciar que prendrà les mesures necessàries per protegir els interessos de les seves empreses. Pequín havia obert a més investigacions sobre productes europeus, entre les quals una sobre la carn de porc, que afecta en particular Espanya, i una altra sobre els làctics. La Comissió, per la seva banda, va afirmar que continua oberta a una solució alternativa compatible amb les normes de l’Organització Mundial del Comerç i a negociar compromisos de preus amb exportadors concrets.
Què suposa per a les empreses
Per als importadors i concessionaris europeus de les marques afectades, els drets encareixen l’entrada d’aquests models. Entre els vehicles inclosos hi ha el Cupra Tavascan, un model dissenyat a Martorell i fabricat a la Xina. Els fabricants poden respondre apujant preus, reduint marges, produint a Europa o acollint-se als compromisos de preus que la Comissió admet.
Per a una empresa que importa vehicles elèctrics de la Xina, que renovarà la seva flota o que exporta a la Xina productes com els que investiga Pequín, convé comprovar l’origen i els drets aplicables al que compra, vigilar els possibles compromisos de preus i seguir les mesures de resposta de la Xina. Consulti amb el seu assessor duaner i fiscal com li afecta.
En el comerç internacional, la lletra petita de l’aranzel decideix qui paga i quant.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
