El BOE va publicar l’11 de juny del 2024 la Llei orgànica 1/2024 d’amnistia, que va entrar en vigor aquell mateix dia. Què diu, qui decideix l’aplicació i quins recursos s’han anunciat.
El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar l’11 de juny del 2024 la Llei orgànica 1/2024, de 10 de juny, d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. La llei va entrar en vigor aquell mateix dia. El Congrés dels Diputats l’havia aprovat definitivament el 30 de maig, després d’aixecar per majoria absoluta el veto del Senat. Aquesta nota resumeix el seu contingut i la seva aplicació; no valora la norma.
Què diu la llei
La llei extingeix la responsabilitat penal, administrativa i comptable dels actes vinculats a les consultes del 9 de novembre del 2014 i de l’1 d’octubre del 2017, a la seva preparació i a les seves conseqüències, i a altres accions del procés independentista català, sempre que es cometessin entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. Inclou, entre d’altres, la convocatòria de les consultes, la desobediència i els desordres públics relacionats, i determinades actuacions de suport.
Queden exclosos, entre d’altres, els delictes dolosos amb resultat de mort o lesions greus, la tortura i els tractes inhumans o degradants per sobre d’un cert llindar de gravetat, el terrorisme amb greus violacions de drets humans, els que afecten els interessos financers de la Unió Europea i els de traïció o contra la independència de l’Estat comesos amb ús efectiu de la força. En el cas de la malversació, només s’amnistien els fons destinats a aquestes finalitats i sense enriquiment personal.
Els efectes són amplis: s’extingeix la responsabilitat, s’aixequen les mesures cautelars i les ordres de detenció, es posa fi a l’execució de les penes, s’eliminen els antecedents penals i s’arxiven els procediments administratius. Els empleats públics afectats recuperen els seus drets i la seva antiguitat, però sense cobrar pel temps no treballat. L’amnistia no dona dret a indemnització i no exonera la responsabilitat civil davant de particulars. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va xifrar en 372 les persones afectades.
Qui decideix i en quin termini
La llei no s’aplica sola: correspon als jutges i tribunals decidir, cas per cas, si un fet està amnistiat. Cada òrgan, ja sigui penal, contenciós administratiu o el Tribunal de Comptes, aplica la llei en el seu àmbit, amb tramitació preferent i urgent. Les decisions s’han d’adoptar en un termini màxim de dos mesos, i els recursos que es presentin després no en suspenen els efectes.
Si un jutge té dubtes sobre la compatibilitat de la llei amb el dret de la Unió Europea, pot plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE, i llavors el termini de dos mesos queda en suspens fins que respongui. Si en té sobre la seva constitucionalitat, pot plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional. El Tribunal Suprem, per la seva banda, va anunciar que preguntaria a les parts si s’ha d’aplicar l’amnistia i aixecar les mesures cautelars, i la Fiscalia va indicar que no emetrà una instrucció única, sinó que els seus fiscals actuaran cas per cas.
Els recursos anunciats
La publicació al BOE va obrir el termini, de tres mesos, per presentar recursos d’inconstitucionalitat. Els poden interposar el Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors i els òrgans de les comunitats autònomes. El Govern central ha descartat fer-ho. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat que presentarà un recurs juntament amb altres comunitats governades pel PP, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha demanat un informe al seu Consell Consultiu sobre aquesta possibilitat, i el Partit Popular ha dit que combatrà la llei per totes les vies.
La interposició d’un recurs no suspèn per si mateixa la vigència ni l’aplicació d’una llei: mentre el Tribunal Constitucional no es pronunciï, la norma continua vigent i els jutges l’han d’aplicar. Les resolucions que dictin aquestes setmanes podran ser recorregudes per les vies ordinàries.
Per als afectats, i per a les empreses o entitats que fossin part en procediments relacionats, la primera conseqüència pràctica és processal: els jutjats aniran dictant resolucions les properes setmanes i cadascuna podrà ser recorreguda. Qui sigui part en algun d’aquests procediments hauria de parlar amb el seu advocat sobre els terminis i les opcions de cada cas.
La llei ja és en vigor; quins fets concrets queden amnistiats ho decidirà cada jutge.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
