La Llei orgànica 3/2021 és en vigor des del 25 de juny de 2021, tres mesos després de la seva publicació al BOE. Què regula, qui pot demanar la prestació i com és el procediment.
La Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia, va entrar en vigor el 25 de juny de 2021, tres mesos després de la seva publicació al BOE el 25 de març. El Congrés l’havia aprovada definitivament el 18 de març. La llei regula l’anomenada «prestació d’ajuda per morir», que s’inclou en la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut i es finança amb fons públics. Aquesta nota resumeix el que estableix el text, sense entrar en el debat de fons.
Qui pot demanar-la
La llei distingeix dues modalitats: que un professional sanitari administri directament la substància al pacient, o que li prescrigui o subministri una substància que el mateix pacient s’autoadministra. Per demanar-la, la persona ha de patir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i imposibilitant, certificat pel metge responsable, amb sofriment físic o psíquic constant i intolerable.
A més, l’article 5 exigeix tenir la nacionalitat espanyola, residència legal o un certificat d’empadronament que acrediti més de dotze mesos a Espanya; ser major d’edat i estar capaç i conscient en el moment de la sol·licitud; haver rebut per escrit la informació sobre el seu procés mèdic, incloses les alternatives i les cures pal·liatives; formular dues sol·licituds voluntàries, per escrit i sense pressions externes, amb una separació d’almenys quinze dies naturals; i prestar consentiment informat abans de rebre la prestació, que s’incorpora a la història clínica.
El procediment
Després de la primera sol·licitud, el metge responsable obre un procés deliberatiu amb el pacient sobre el seu diagnòstic, les alternatives i les cures pal·liatives, i li ho explica per escrit. Passades 24 hores, pregunta al pacient si vol continuar i, si és el cas, recull el consentiment informat signat. Un metge consultor examina el pacient i emet un informe en un termini màxim de deu dies naturals des de la segona sol·licitud. Després intervé la Comissió de Garantia i Avaluació de la comunitat autònoma: el seu president designa dos membres, un metge i un jurista, que verifiquen en set dies naturals que es compleixen els requisits; si no coincideixen, decideix la comissió en ple.
Si el metge responsable denega la sol·licitud, ho ha de fer per escrit i de manera motivada, i el pacient pot reclamar davant la comissió en un termini de quinze dies naturals. La prestació es pot fer en centres sanitaris públics, privats o concertats, o al domicili, i l’accés i la qualitat de l’atenció no es poden veure reduïts per l’objecció de consciència ni pel lloc on s’atengui.
Instruccions prèvies i objecció de consciència
Si el pacient no està en ple ús de les seves facultats i no pot donar la seva conformitat lliure, voluntària i conscient, la llei permet facilitar la prestació d’acord amb el que disposi un document d’instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o un altre document equivalent reconegut legalment, si el va signar amb anterioritat i es compleixen els altres requisits. En aquest cas, la sol·licitud la pot presentar una altra persona major d’edat i plenament capaç, acompanyant el document. El document d’instruccions prèvies és, doncs, la via que preveu la llei per a aquests supòsits.
Els professionals sanitaris directament implicats poden objectar en consciència. L’objecció s’ha de declarar anticipadament i per escrit, i cada administració sanitària ha de crear un registre confidencial d’objectors. Cada comunitat autònoma, a més de Ceuta i Melilla, ha de tenir una Comissió de Garantia i Avaluació d’almenys set membres, entre els quals metges, personal d’infermeria i juristes; segons la premsa, no totes les tenien constituïdes el dia de l’entrada en vigor. A Catalunya, el Govern va aprovar el 22 de juny un decret llei que crea la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i el registre de professionals sanitaris objectors de consciència.
Vox i el PP han presentat recursos d’inconstitucionalitat contra la llei davant el Tribunal Constitucional. La llei és en vigor mentre es resolen: la presentació d’un recurs no en suspèn per si sola l’aplicació.
És una llei sensible, amb procediment i garanties propis, que convé conèixer pel que estableix el seu text.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
