El 8 d’agost de 2021 es van cloure els Jocs de Tòquio, ajornats un any i celebrats sense espectadors per la pandèmia. El balanç esportiu, les medalles d’Espanya i el cost anunciat.
El diumenge 8 d’agost de 2021 es van cloure a Tòquio els Jocs Olímpics, que havien començat el 23 de juliol. Era la segona vegada que la ciutat organitzava uns Jocs d’estiu, després dels de 1964. Estaven previstos per a l’estiu de 2020 i es van ajornar un any per la pandèmia, cosa que es va decidir el 24 de març de 2020 en una declaració conjunta del COI, el comitè organitzador i l’aleshores primer ministre, Shinzo Abe; van conservar el nom de Tòquio 2020 tot i disputar-se el 2021.
La cerimònia de cloenda es va celebrar a l’Estadi Olímpic, de 68.000 places, sense espectadors i amb el Japó en plena onada rècord de contagis. El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, els va qualificar de Jocs d’esperança, solidaritat i pau.
El balanç esportiu
Els Estats Units van acabar primers amb 39 ors, 41 plates i 33 bronzes, un total de 113 medalles. La Xina va ser segona, amb 38 ors i 88 medalles, i el Japó, l’amfitrió, tercer, amb 27 ors i 58 medalles, un rècord per a la seva delegació olímpica. Els van seguir Gran Bretanya (22 ors), l’equip del Comitè Olímpic Rus (20) i Austràlia (17).
Espanya va acabar en el lloc 22 amb 17 medalles: 3 d’or, 8 de plata i 6 de bronze, lluny de les 22 de Barcelona 1992. El primer or va arribar a la fossa mixta de tir olímpic, amb Alberto Fernández i Fátima Gálvez, que van derrotar Sant Marí a la final.
Els altres dos van ser per a Sandra Sánchez (kata femení de karate) i Alberto Ginés (escalada esportiva). Entre les plates hi ha el futbol masculí, el waterpolo femení, el K-4 500 m de piragüisme, Maialen Chourraut, Ray Zapata en gimnàstica, Teresa Portela, Adriana Cerezo i Damián Quintero; i entre els bronzes, l’handbol masculí, Pablo Carreño en tennis, Ana Peleteiro en triple salt i David Valero en bicicleta de muntanya.
La premsa catalana va comptar cinc medalles amb presència catalana: tres plates (waterpolo femení, que va perdre la final davant els Estats Units; futbol masculí, que va caure davant el Brasil a la pròrroga; i el K-4 500 m, amb Saúl Craviotto) i dos bronzes (Jordi Xammar en vela, classe 470, i l’handbol masculí).
Sense públic i amb un cost elevat
El 8 de juliol, amb Tòquio a punt d’entrar en el seu quart estat d’emergència per la covid (del 12 de juliol al 22 d’agost), el Govern japonès, el comitè organitzador i el COI van decidir que no hi hauria espectadors a cap seu de la capital; els aficionats estrangers ja estaven vetats d’abans. Sense públic no hi va haver ingressos per venda d’entrades, un dels pilars habituals del finançament d’uns Jocs juntament amb els patrocinis i els drets de televisió.
El pressupost que els organitzadors van donar a conèixer el desembre de 2020 era d’1,64 bilions de iens, uns 15.900 milions de dòlars al canvi d’aleshores, 294.000 milions de iens més que un any abans per l’ajornament i les mesures contra la covid. Els comptes definitius encara no es coneixien, i la xifra pot variar quan els organitzadors els publiquin.
Què ve ara
Els pròxims Jocs seran els d’hivern de Pequín, el febrer de 2022, i els d’estiu de París, el 2024; a la cloenda es va lliurar el relleu a la ciutat francesa. Abans, Tòquio acollirà els Jocs Paralímpics, del 24 d’agost al 5 de setembre.
Tòquio 2020 passa a la història com els Jocs de la pandèmia: un any tard i sense graderies.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
