El 21 de març del 2024 el Banc Nacional Suís va rebaixar el seu tipus oficial de l’1,75 % a l’1,5 %, per sorpresa, i va ser el primer gran banc central d’economies avançades a retallar-lo en aquest cicle. Què va dir i què significa.
El Banc Nacional Suís (SNB, per les sigles en anglès) va anunciar el 21 de març del 2024 que abaixa el seu tipus d’interès oficial en 0,25 punts percentuals, de l’1,75 % a l’1,5 %. El canvi s’aplica des del 22 de març. És el primer dels grans bancs centrals de les economies avançades a abaixar tipus en aquest cicle, i va arribar per sorpresa: segons l’anàlisi d’ING, el consens esperava que els mantingués.
Què va dir el banc
L’SNB va explicar que la lluita contra la inflació en els dos anys i mig anteriors havia estat eficaç. La inflació fa uns mesos que és per sota del 2 %, el rang que el banc equipara a l’estabilitat de preus, i va ser de l’1,2 % al febrer.
Va atribuir el descens a una menor inflació dels béns, mentre que els serveis interns són avui el principal factor de pujada de preus. La seva previsió condicionada fixa una inflació mitjana de l’1,4 % el 2024, de l’1,2 % el 2025 i de l’1,1 % el 2026, suposant que el tipus es mantingui en l’1,5 % tot aquest temps; al desembre havia previst l’1,9 % per al 2024 i l’1,6 % per al 2025.
El banc va citar també l’apreciació real del franc suís en l’últim any, que frena la inflació i, segons el mateix SNB, pesa sobre el creixement. Preveu que el PIB suís creixi al voltant d’un 1 % enguany i que l’atur pugi de manera gradual. Va afegir que continua disposat a actuar al mercat de divises si cal, i que els dipòsits a la vista dels bancs es remuneren al tipus oficial fins a un llindar i a l’1,0 % per sobre.
Per què importa fora de Suïssa
La resta de grans bancs centrals no es va moure al març. El BCE va mantenir el tipus de la facilitat de dipòsit en el 4 % el 7 de març; la Reserva Federal va deixar el rang del 5,25 % al 5,50 % el 20 de març; i el Banc d’Anglaterra va mantenir el tipus en el 5,25 % el 21 de març, per vuit vots contra un: un dels seus membres, Swati Dhingra, va votar per abaixar-lo al 5 %.
La decisió suïssa no obliga cap altre banc central, però canvia el to del debat. ING la va assenyalar com el primer retall entre els grans bancs centrals i esperava noves baixades de l’SNB al juny i al setembre, tot i que dependran de les dades d’inflació de cada moment. A la zona euro, segons ING, els mercats descomptaven més de 90 punts bàsics de retallades del BCE al llarg de l’any, davant dels 75 que preveia el mateix ING.
Què convé revisar
Per a empreses i famílies d’aquí, l’efecte directe és limitat, però hi ha punts que convé conèixer. Qui tingui préstecs, hipoteques o inversions en francs suïssos, o cobraments i pagaments en aquesta moneda, depèn de l’evolució del tipus de canvi entre l’euro i el franc, que ING situava entre 0,97 i 0,98 francs per euro després de la decisió, i dels tipus de referència suïssos. Convé saber quanta exposició hi ha a aquesta moneda i com es revisa cada contracte.
Els préstecs a tipus variable en euros continuen lligats a la política del BCE i a les expectatives sobre aquesta, no a la de l’SNB. Cada banc central respon a la seva pròpia inflació i a la seva pròpia moneda, de manera que les baixades de tipus no tenen per què coincidir en el temps. Consulti amb el seu assessor financer com aplicar-ho al seu cas.
L’SNB ha estat el primer a abaixar tipus, però cada banc central decideix segons la seva pròpia inflació.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
