L’organisme que data els cicles econòmics va situar el pic al febrer del 2020. Què significa, i què deia l’ocupació, que va sorprendre amb 2,5 milions de llocs nous al maig.
El 8 de juny del 2020, el Comitè de Datació dels Cicles Econòmics del NBER, l’organització privada de recerca que decideix oficialment quan comencen i acaben les recessions als Estats Units, va anunciar que el màxim d’activitat s’havia assolit al febrer del 2020. Aquell mes va acabar una expansió iniciada el juny del 2009, que amb 128 mesos va ser la més llarga des que hi ha registres, el 1854. El rècord anterior, de 120 mesos, era el del 1991 al 2001.
El comitè va explicar que la caiguda de l’ocupació i de la producció havia estat d’una magnitud sense precedents i d’un abast molt ampli, cosa que justificava parlar de recessió encara que fos més breu que les anteriors. Per datar un cicle valora la profunditat, la durada i l’extensió de la caiguda per tots els sectors. Tres dies abans, l’informe d’ocupació de maig havia sorprès a l’alça.
Què és una recessió
En el llenguatge quotidià es diu que hi ha recessió quan el PIB cau dos trimestres seguits. Als Estats Units, la decisió formal no es basa en aquesta regla, sinó en la valoració conjunta de diversos indicadors, i sol anunciar-se mesos després del començament. Aquesta vegada el comitè no va esperar, perquè la caiguda era tan ràpida i generalitzada que no hi havia dubtes.
Per a una empresa, l’etiqueta importa menys que el seu contingut: ingressos que baixen, clients que retarden pagaments i plans d’inversió que s’ajornen. Una recessió breu, però profunda, exigeix sobretot liquiditat per arribar a l’altra banda. L’atenció es desplaça a la recuperació: quan, a quin ritme i per a quins sectors.
La dada d’ocupació de maig
El 5 de juny es va conèixer que l’economia estatunidenca havia creat 2,5 milions de llocs de treball al maig i que la taxa d’atur havia baixat del 14,7 % al 13,3 %. Els majors avenços van arribar en oci i hostaleria, amb 1,2 milions de llocs, seguits de la construcció, l’educació i la sanitat i el comerç minorista. L’ocupació continuava, tanmateix, al voltant d’un 13 % per sota del febrer.
El mateix organisme d’estadístiques laborals va advertir d’un error de classificació: algunes persones absents de la feina pels tancaments es van registrar com a ocupades i no com a aturades temporals. Sense aquest error, la taxa d’atur hauria estat uns tres punts més gran. És un recordatori que les xifres d’aquest període s’han de llegir amb cautela i que una recuperació inicial no garanteix que continuï.
Una recessió es declara amb dades del passat; una empresa es prepara amb escenaris del futur.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
