La Reial Acadèmia Sueca de Ciències va concedir el 9 d’octubre del 2023 el Nobel d’Economia a Claudia Goldin per explicar les diferències entre dones i homes en el mercat laboral. Què diu la seva obra per a les empreses.
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències va concedir el 9 d’octubre del 2023 el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en Memòria d’Alfred Nobel a Claudia Goldin, de la Universitat de Harvard, «per haver avançat en la nostra comprensió dels resultats de les dones en el mercat laboral». Goldin va néixer a Nova York el 1946 i es va doctorar a Chicago el 1972. És la tercera dona que rep el premi d’economia, després d’Elinor Ostrom (2009) i Esther Duflo (2019), i la primera que el rep sense compartir-lo.
Què va descobrir
Goldin va rastrejar arxius per reunir més de 200 anys de dades dels Estats Units i poder explicar com i per què han canviat les diferències d’ingressos i d’ocupació entre dones i homes.
El seu primer descobriment és que la participació laboral femenina no va seguir una línia ascendent, sinó una corba en forma de U: la de les dones casades va baixar amb el pas de la societat agrària a la industrial, a començaments del segle XIX, i va tornar a pujar amb el creixement dels serveis a començaments del XX. Ho explica pel canvi estructural i per l’evolució de les normes socials sobre el paper de la dona a la llar i la família.
Durant el segle XX la formació de les dones va augmentar sense pausa, i avui és més gran que la dels homes a la majoria dels països de renda alta. Goldin va mostrar que la píndola anticonceptiva va accelerar el canvi en oferir noves possibilitats de planificar una carrera. Tot i així, l’escletxa salarial amb prou feines es va tancar durant molt de temps: en part, perquè les decisions de formació, que condicionen tota una vida professional, es prenen aviat i es basen en el que van viure les generacions anteriors.
El resultat més rellevant per a les empreses és l’últim: històricament, bona part de l’escletxa s’explicava per diferències d’educació i d’ocupació, però Goldin ha demostrat que avui la major part de la diferència d’ingressos es dona entre homes i dones de la mateixa ocupació, i que sorgeix en gran mesura amb el naixement del primer fill.
Què significa per a les empreses
A Espanya, el Reial decret 902/2020 obliga totes les empreses, sense excepció per mida, a portar un registre retributiu amb els salaris mitjans i la mediana desglossats per sexe i per grups professionals, categories o llocs, i a justificar les diferències quan la mitjana o la mediana d’un sexe supera la de l’altre almenys en un 25 %. Les empreses amb obligació de pla d’igualtat, que arriba a les de 50 o més persones, han d’incloure a més una auditoria retributiva.
A escala europea, la Directiva (UE) 2023/970, de 10 de maig del 2023, sobre transparència retributiva, ha d’estar incorporada al dret dels estats membres abans del 7 de juny del 2026 i obligarà les empreses de 100 o més treballadors a informar periòdicament sobre la seva escletxa salarial.
Els resultats de Goldin suggereixen mirar l’escletxa dins de cada lloc, no només entre categories, i veure què passa amb la retribució, els ascensos i la jornada després de l’arribada del primer fill. Les seves dades són dels Estats Units i el context espanyol té les seves particularitats; el que aporta és un mètode, no una recepta. Consulti amb el seu assessor laboral com aplicar-ho a la seva plantilla.
Mesurar l’escletxa dins de cada lloc és el primer pas per entendre-la.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
