PerspectivesEmpresesMón

El Nobel d’Economia premia els «experiments naturals»

Per Pearson SpecterData del fet: dijous, 14 d’octubre del 20214 min de lecturaImatges

L’11 d’octubre de 2021 l’Acadèmia sueca va premiar David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens. Què són els experiments naturals i per què les seves troballes sobre el salari mínim i la immigració importen a una empresa.

L’11 d’octubre de 2021, la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va concedir el Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel, conegut com el Nobel d’Economia, a tres economistes que treballen als Estats Units. La meitat és per a David Card, nascut al Canadà i professor a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, per les seves aportacions empíriques a l’economia laboral. L’altra meitat la comparteixen Joshua Angrist, de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), i Guido Imbens, de la Universitat de Stanford, per les seves aportacions metodològiques a l’anàlisi de les relacions causals. El premi és de 10 milions de corones sueques, uns 1,1 milions de dòlars.

Què és un experiment natural

En medicina, per saber si un fàrmac funciona es reparteix els pacients a l’atzar entre els qui el reben i els qui no. En economia gairebé mai és possible: no es pot pujar el salari mínim només a la meitat de les empreses d’un país per veure què passa. Un experiment natural aprofita que, de vegades, la realitat fa aquest repartiment per si sola: una llei que s’aplica en un estat i no al veí, un sorteig, una data de tall. Si els dos grups són comparables, la diferència entre ells s’acosta al que donaria un experiment controlat.

Card va aplicar aquesta idea a principis dels anys noranta. En el seu estudi més conegut, amb l’economista Alan Krueger, va comparar l’ocupació als restaurants de menjar ràpid de Nova Jersey, que havia pujat el salari mínim el 1992, amb la de la veïna Pennsilvània. El resultat xocava amb el que preveia la teoria habitual: la pujada no va reduir l’ocupació i fins i tot la va poder augmentar. Aquell treball va portar molts investigadors a revisar la idea que pujar el salari mínim destrueix sempre llocs de treball.

Un altre dels seus treballs va analitzar l’arribada de refugiats cubans a Miami el 1980, l’èxode del port de Mariel. Segons l’estudi, aquella entrada de treballadors va tenir molt poc efecte sobre l’ocupació i els salaris del mercat laboral local. Són resultats de casos concrets: no han de repetir-se necessàriament en un altre país, un altre sector o un altre moment, i per això els economistes continuen contrastant-los amb dades noves.

El que van aportar Angrist i Imbens

Un experiment natural té les seves trampes: els grups que es comparen no sempre són idèntics, i no totes les persones a qui afecta una norma canvien de conducta per causa d’aquesta. Des dels anys noranta, Angrist i Imbens van desenvolupar el marc estadístic que permet saber què es pot concloure en aquestes condicions. El seu concepte més conegut, l’efecte mitjà local del tractament (LATE, per les sigles en anglès), mesura l’efecte d’una mesura sobre el grup de persones la conducta del qual canvia de debò per causa d’ella, i no sobre tota la població. Segons l’Acadèmia, aquest marc ha canviat de manera radical la manera com els investigadors aborden les preguntes empíriques.

Per a un empresari o una família, el premi no canvia cap norma, però ajuda a llegir millor la informació econòmica. Quan s’anuncia que una mesura (una pujada del salari mínim, un canvi d’ajudes, una nova regulació) tindrà un efecte determinat, convé preguntar-se amb qui s’ha comparat, en quin país i en quin moment.

Què convé tenir en compte a Espanya

A Espanya, el salari mínim interprofessional el fixa cada any el Govern, amb consulta prèvia als sindicats i a les associacions empresarials més representatives. Té en compte l’IPC, la productivitat mitjana nacional, la participació del treball en la renda nacional i la conjuntura econòmica general (article 27 de l’Estatut dels Treballadors). Els estudis de Card no diuen què s’ha de fer aquí, però recorden que l’efecte d’una pujada depèn del sector, de la zona i de la situació del mercat de treball.

Per això convé distingir entre el resultat mitjà d’un estudi i el cas de cada empresa: una pujada del salari mínim té més incidència allà on hi ha més treballadors a prop d’aquest nivell. Consulti amb el seu assessor laboral com aplicar-ho al seu cas.

Els experiments naturals ensenyen que, en economia, el que sembla evident convé comprovar-lo amb dades.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.

Una conversa, quan vostè ho decideixi.

Responem totes les consultes en menys de 24 hores laborables, amb total confidencialitat.