El 12 d’octubre del 2020 l’Acadèmia Sueca va concedir el Nobel d’Economia a Paul Milgrom i Robert Wilson, de Stanford, per millorar la teoria de subhastes. Què van descobrir i per què importa a les empreses.
El 12 d’octubre del 2020 la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va concedir el Premi Nobel d’Economia, oficialment el Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel, a Paul Milgrom i Robert Wilson, de la Universitat de Stanford, per millorar la teoria de les subhastes i inventar nous formats de subhasta. El premi, de 10 milions de corones sueques, una mica més d’1,1 milions de dòlars, es reparteix entre tots dos. Milgrom és professor del departament d’economia i Wilson, professor emèrit de l’Escola de Negocis.
Què van descobrir
Una subhasta és un mecanisme per fixar un preu quan ningú no sap amb exactitud què val allò que es ven. Wilson va estudiar els objectes amb un valor comú, el mateix per a tothom però incert, com el mineral que conté una mina que se subhasta: cada participant l’estima amb les seves pròpies dades. Va demostrar que els postors racionals ofereixen menys del que calculen, perquè qui guanya sol ser qui ha fet l’estimació més optimista i corre el risc de pagar de més. És l’anomenada maledicció del guanyador.
Milgrom va ampliar la teoria a objectes més complexos, el valor dels quals combina una part comuna i una altra de privada, diferent per a cada comprador. Va analitzar com influeix el format en els ingressos que espera el venedor quan els participants calculen què valen les coses per als altres. El resultat és que el format importa: segons com es vengui, el mateix objecte pot reportar més o menys al venedor.
Junts van dissenyar formats per vendre alhora molts objectes relacionats entre si. Les autoritats dels Estats Units en van adoptar un el 1994 per adjudicar freqüències de ràdio als operadors de telecomunicacions. En aquest format, la subhasta simultània de rondes múltiples, tots els lots es venen alhora i en diverses rondes, de manera que cada participant veu què ofereixen els altres i ajusta la seva estratègia, cosa clau quan el valor d’un lot depèn dels altres. La Unió Europea ha recorregut a més a les seves teories i mètodes per subhastar drets d’emissió.
Per què importa a les empreses
L’Acadèmia sosté que els seus descobriments han beneficiat venedors, compradors i contribuents de tot el món. Els mateixos principis serveixen per entendre processos que les empreses coneixen bé: llicències que adjudica l’Estat, contractes que es liciten, actius i negocis que es venen mitjançant processos competitius. En tots hi ha un venedor que vol un bon preu i diversos compradors que no coneixen del tot el valor d’allò que pugen.
Per a qui compra, la lliçó és la de Wilson: quan el valor és incert, l’oferta guanyadora tendeix a sortir de l’estimació més optimista, de manera que convé fixar per endavant un preu màxim i no deixar-se arrossegar per la competència. Per a qui ven, la de Milgrom: el format, el calendari i la informació que es dona als participants influeixen en el resultat, i un procés ben dissenyat atrau més competència que un d’improvisat.
Què convé revisar
Si la seva empresa participa en una licitació o en un procés de venda, o n’està preparant un, convé revisar tres coses: quin rang de valor es maneja i amb quines dades, fins on s’està disposat a arribar i com es compararà el resultat amb altres alternatives, inclosa la de no comprar o no vendre. També convé saber qui més puja i quina informació té. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
Una subhasta ben entesa no premia qui més ofereix, sinó qui millor sap què val allò que vol.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
