El 12 d’octubre el Marc Inclusiu OCDE/G20 va fer públics els informes dels dos pilars per gravar l’economia digital i fixar un impost mínim a les multinacionals.
El 12 d’octubre del 2020 el Marc Inclusiu de l’OCDE i el G20 va publicar els informes tècnics (blueprints) dels dos pilars amb què més d’un centenar de jurisdiccions negocien una reforma de la fiscalitat internacional. El Pilar 1 proposa reassignar part dels drets de gravamen sobre els beneficis dels grans grups multinacionals als països on són els seus clients, encara que no hi tinguin presència física. El Pilar 2 planteja un impost mínim global.
Els informes no eren un acord tancat: reflectien punts de convergència, però també qüestions tècniques i polítiques sense resoldre, i estaven oberts a consulta pública, amb comentaris fins al 14 de desembre i reunions al gener del 2021. L’objectiu declarat era arribar a un acord cap a mitjan 2021. Importa a Espanya i a Europa perquè diversos països avançaven amb impostos digitals propis que aquesta reforma pretenia acabar substituint per una solució comuna.
Pilar 1: on es paga
Avui l’impost de societats es paga principalment on l’empresa té presència física. A l’economia digital, un grup pot vendre molt en un país sense tenir-hi oficines ni plantilla, i tributar poc. El Pilar 1 busca reassignar als països dels clients una part dels beneficis dels grups més grans, dirigit sobretot als serveis digitals automatitzats i als negocis de consum. Queden fora, en principi, les empreses petites i mitjanes i els negocis sense vendes rellevants a l’exterior.
El disseny és complex: defineix quins grups hi entren, com es calcula la part de benefici reassignable i com s’eviten les dobles imposicions. Els informes deixaven obertes qüestions importants, i per això la seva aprovació final depenia d’acords polítics, entre ells el dels Estats Units, la posició dels quals era decisiva perquè el conjunt prosperés i es pogués aplicar de manera coordinada. Els terminis eren ambiciosos per a una negociació amb tants participants.
Pilar 2: un mínim global
El Pilar 2 introdueix regles perquè els grups multinacionals paguin un impost mínim efectiu a cada país on operen. Si una filial tributa per sota d’aquest mínim, un altre país podria cobrar la diferència mitjançant un impost complementari. L’objectiu és reduir els incentius a traslladar beneficis a jurisdiccions de baixa tributació. És una regla de sòl, no un tipus únic per a tots els països.
El tipus mínim no estava fixat als informes, que el deixaven a decisió política. I la seva aplicació es pensava per a grups multinacionals grans; les empreses familiars amb filials a l’estranger haurien de comprovar, quan hi hagi regles definitives, si superen els llindars. Fins aleshores, la prudència aconsella seguir el procés sense donar res per decidit.
Què convé revisar
Per ara no hi ha obligacions noves ni terminis per a les empreses, però sí una direcció clara. Els grups amb filials en diversos països haurien de començar a conèixer la seva càrrega fiscal efectiva per jurisdicció i a documentar els seus preus de transferència, perquè aquestes dades seran la base de qualsevol regla futura i la seva recopilació porta temps. Com millor es conegui el punt de partida, més fàcil serà mesurar l’efecte de les regles futures.
Les empreses mitjanes i les famílies amb estructures internacionals no són al centre d’aquesta reforma, però poden veure’s afectades de manera indirecta, per exemple mitjançant els canvis que acompanyin els tipus mínims o els impostos digitals nacionals. Seguir el procés i consultar amb un assessor fiscal internacional evita sorpreses. Informació general. I si la família té empreses o inversions en països de baixa tributació, convé conèixer amb antelació com podrien veure’s afectades.
La fiscalitat internacional es mou a poc a poc, però quan es mou canvia les regles per a tothom.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
