El 14 d’octubre del 2019 l’Acadèmia Sueca va concedir el Nobel d’Economia a Banerjee, Duflo i Kremer pel seu enfocament experimental contra la pobresa. Duflo és la segona dona premiada i la més jove. Què aporta a les empreses.
El 14 d’octubre del 2019, la Reial Acadèmia Sueca de Ciències va concedir el Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d’Alfred Nobel, anomenat Nobel d’Economia, a Abhijit Banerjee i Esther Duflo, de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), i a Michael Kremer, de la Universitat Harvard, «pel seu enfocament experimental per reduir la pobresa mundial». Són 9 milions de corones sueques, a parts iguals.
Què han fet
L’Acadèmia recorda que més de 700 milions de persones continuen vivint amb ingressos extremadament baixos, que cada any moren uns cinc milions de nens menors de cinc anys per malalties que sovint es podrien prevenir o curar amb tractaments barats i que la meitat dels nens del món surt de l’escola sense coneixements bàsics de lectura i càlcul. Davant d’això, els guardonats van proposar dividir un problema enorme en preguntes més petites i precises, per exemple quines intervencions milloren més els resultats escolars o la salut infantil, i respondre-les amb experiments dissenyats amb cura entre les persones afectades.
El mètode s’assembla a un assaig clínic: es deixa que l’atzar decideixi quines escoles o persones reben una intervenció i quines no, de manera que, en comparar-les, les diferències es puguin atribuir a la intervenció i no a altres causes. A mitjan anys noranta, Kremer i els seus col·legues el van aplicar a l’oest de Kenya: més llibres de text i menjars escolars gratuïts van tenir efectes petits, mentre que l’ajuda dirigida als alumnes més endarrerits va millorar de manera significativa els resultats.
Banerjee i Duflo, sovint amb Kremer, van aplicar després l’enfocament en altres països, com en els programes de reforç escolar de Bombai i Vadodara, a l’Índia. Segons l’Acadèmia, gràcies a un d’aquests estudis més de cinc milions de nens indis s’han beneficiat de programes eficaços de tutoria de reforç, i molts països han introduït fortes subvencions a l’atenció sanitària preventiva. Els seus mètodes experimentals dominen avui completament l’economia del desenvolupament.
Banerjee i Duflo han observat a més que la productivitat no només varia entre països rics i pobres, sinó també dins dels països pobres, on unes empreses i persones fan servir les últimes tecnologies i unes altres, mitjans antiquats. El seu enfocament serveix per preguntar-se si la causa és la manca de crèdit, unes polítiques mal dissenyades o la dificultat de prendre decisions d’inversió del tot racionals.
Duflo, la segona dona i la més jove
Esther Duflo, nascuda a París el 25 d’octubre del 1972, tenia 46 anys el dia de l’anunci: és la persona més jove que ha rebut aquest premi i la segona dona, després d’Elinor Ostrom, el 2009. Banerjee, nascut a Bombai el 1961, i Kremer, nascut a Nova York el 1964, completen el trio.
Què pot aprendre una empresa
La idea de fons no serveix només per a la cooperació al desenvolupament. Abans de generalitzar una decisió (un programa de formació, un incentiu comercial, un canvi de procés), una empresa o una fundació la pot provar a petita escala, amb un grup de comparació, i mesurar quin resultat produeix de debò. La mateixa Acadèmia assenyala que els experiments van mostrar que alguna cosa que semblava evident, com donar més llibres de text, gairebé no canviava els resultats.
Per a famílies i empreses amb projectes filantròpics o de responsabilitat social, el missatge és semblant: convé definir què es vol aconseguir, com es mesurarà i què es faria si les dades diguessin una altra cosa. Un experiment ben dissenyat no substitueix el criteri, però ajuda a no confondre bones intencions amb resultats. El seu assessor pot indicar-li com l’afecta en el seu cas.
Provar abans d’escalar és una manera de gestionar el risc: la dada arriba abans que la despesa gran.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
