El 8 d’octubre del 2018 l’Acadèmia Sueca va concedir el Nobel d’Economia a William Nordhaus i Paul Romer per integrar el canvi climàtic i la innovació tecnològica en l’anàlisi macroeconòmica. Què aporta a les empreses.
El 8 d’octubre del 2018, la Reial Acadèmia Sueca de Ciències va concedir el Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d’Alfred Nobel, l’anomenat Nobel d’Economia, a William Nordhaus, de la Universitat de Yale, i a Paul Romer, de l’Escola de Negocis Stern de la Universitat de Nova York, que abans va ser economista en cap del Banc Mundial. El premi, de 9 milions de corones sueques (uns 1,01 milions de dòlars), es comparteix entre tots dos.
Què ha premiat l’Acadèmia
Segons l’Acadèmia, tots dos han ampliat de manera significativa l’abast de l’anàlisi econòmica en construir models que expliquen com interactua l’economia de mercat amb la natura i amb el coneixement. La seva pregunta comuna és com aconseguir un creixement sostingut a llarg termini que, a més, sigui sostenible. Nordhaus l’aborda des del clima; Romer, des de la tecnologia.
Nordhaus, de 77 anys, va ser, segons l’Acadèmia, el primer a crear un model quantitatiu que descriu la relació entre l’economia i el clima. Els seus models d’avaluació integrada vinculen el creixement econòmic amb el canvi climàtic i permeten comparar el cost de frenar les emissions amb el dels danys que causen. Entre les seves dades clau hi ha la taxa de descompte social, és a dir, quant valor es dona avui als danys futurs, i les estimacions del cost d’adaptar-se al canvi climàtic. Ha defensat un impost sobre el carboni, que comenci baix i pugi segons el dany de les emissions.
Romer, de 62 anys, és conegut per la teoria del creixement endogen: el creixement no arriba de fora, sinó que neix de les decisions de persones i empreses de crear tecnologia nova. L’Acadèmia destaca que va mostrar com les forces econòmiques determinen la disposició de les empreses a produir idees i innovacions. Sosté que els governs poden afavorir el creixement invertint en recerca i desenvolupament i amb lleis de patents.
Entre tots dos hi ha un fil comú. Segons l’anàlisi del centre d’estudis Bruegel, el creixement és un problema, perquè contribueix a l’escalfament, i alhora part de la solució, perquè la innovació que genera el pot reduir. El marc de Romer suggereix, a més, que un impost sobre el carboni podria estimular innovacions que rebaixin les emissions. Un detall de calendari: hores abans de l’anunci, el panel climàtic de l’ONU havia advertit que, sense un canvi radical, hi haurà més onades de calor, inundacions i sequeres i pèrdua d’espècies.
Què pot aprendre una empresa
Els dos temes arriben als comptes de les empreses. A Europa, les grans instal·lacions industrials i elèctriques ja estan subjectes a un preu del carboni a través del sistema europeu de comerç de drets d’emissió, i una empresa que consumeix molta energia pot incorporar aquest cost, i la seva possible evolució, a les seves previsions. Les altres es poden preguntar quanta energia compren, a quins proveïdors i amb quins contractes, i quin marge tenen per consumir menys.
La lliçó de Romer és que la innovació és una decisió que es pot incentivar. A Espanya, l’Impost sobre Societats preveu deduccions per a les activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica, que una empresa pot valorar amb el seu assessor fiscal, tenint cura de documentar els projectes i les despeses. Una empresa familiar es pot preguntar quina part del seu pressupost es dedica a millorar productes i processos i quina, senzillament, a mantenir el que ja té. Si l’afecta, consulti amb el seu assessor com aplicar-ho.
Clima i innovació deixen de ser temes apart: entren en el càlcul del creixement.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
