L’Acadèmia sueca va concedir el 13 d’octubre de 2025 el premi a Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt per explicar com la innovació sosté el creixement econòmic.
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències va concedir el 13 d’octubre de 2025 el Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d’Alfred Nobel a tres economistes que han estudiat el creixement impulsat per la innovació. La meitat del premi va ser per a Joel Mokyr, de la Universitat Northwestern, «per haver identificat els requisits per al creixement sostingut a través del progrés tecnològic», i l’altra meitat, a parts iguals, per a Philippe Aghion, del Collège de France, l’INSEAD i la London School of Economics, i Peter Howitt, de la Universitat Brown, «per la teoria del creixement sostingut mitjançant la destrucció creativa».
Què expliquen
Durant gairebé tota la història, el nivell de vida amb prou feines va canviar d’una generació a l’altra. Des de la Revolució Industrial, en canvi, una part del món ha viscut dos segles de creixement continu. Mokyr, a partir de la història econòmica, sosté que la clau va ser la combinació de coneixement científic i saber pràctic, en societats obertes a les idees noves i disposades a acceptar el canvi.
Aghion i Howitt van formalitzar el 1992 un model de la «destrucció creativa», la idea de Joseph Schumpeter segons la qual les empreses que innoven desplacen les que es queden enrere. En el seu model, el creixement prové d’innovacions successives que es recolzen les unes en les altres, i l’expectativa de guanyar-hi impulsa la inversió en recerca. Però el procés té perdedors: empreses que tanquen i llocs de treball que desapareixen.
Per què importa a una empresa
El premi arriba quan la intel·ligència artificial promet un salt de productivitat i, alhora, desperta temors de destrucció d’ocupació, i quan Europa debat com tancar la seva bretxa d’innovació amb els Estats Units, com va plantejar l’informe Draghi del 2024. Els premiats adverteixen que el creixement no es pot donar per fet: es pot frenar si les empreses establertes bloquegen la competència o si la societat es resisteix al canvi.
Per a l’empresa, la lliçó és coneguda però útil: l’avantatge d’avui s’erosiona si no s’inverteix a innovar, i la competència, que sovint es veu com una amenaça, és també el que obliga a millorar. Per als governs, el repte és protegir els treballadors afectats pels canvis sense protegir les empreses que deixen d’innovar.
Què convé recordar
El premi d’Economia no és un dels cinc Nobel originals: el va crear el Banc de Suècia el 1968 i s’entrega des del 1969 juntament amb els altres. El 2025 estava dotat amb 11 milions de corones sueques.
El creixement durador és una cursa de relleus entre el que és nou i el que deixa de servir.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
