El 9 d’octubre del 2017 l’Acadèmia Sueca va concedir el Nobel d’Economia a Richard Thaler per integrar la psicologia en l’economia. Què va dir sobre l’estalvi per a la jubilació i què en pot aprendre una empresa.
El 9 d’octubre del 2017, la Reial Acadèmia Sueca de Ciències va concedir el Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d’Alfred Nobel, l’anomenat Nobel d’Economia, a Richard H. Thaler, de l’Escola de Negocis Booth de la Universitat de Chicago, «per les seves contribucions a l’economia del comportament». Thaler va néixer el 1945 a East Orange (Nova Jersey). El premi, de 9 milions de corones sueques, és només per a ell.
Què ha premiat l’Acadèmia
Segons l’Acadèmia, Thaler ha incorporat supòsits psicològicament realistes a l’anàlisi de les decisions econòmiques. La teoria clàssica suposa que les persones manegen tota la informació, executen sempre els seus plans i només atenen el seu benefici personal. Thaler va estudiar tres trets que s’aparten d’aquest model i que influeixen de manera sistemàtica en les decisions i en els mercats: la racionalitat limitada, les preferències socials i la manca d’autocontrol.
Sobre la racionalitat limitada, va desenvolupar la teoria de la «comptabilitat mental»: simplifiquem les decisions financeres creant comptes separats al cap, amb les seves pròpies regles, i jutgem cada decisió pel seu efecte en aquest compte i no en el conjunt del patrimoni. L’Acadèmia posa l’exemple de la llar que reserva diners per als rebuts i per a les vacances. De vegades això costa diners, com quan es contracta un crèdit car en lloc d’usar un estalvi a llarg termini; altres vegades protegeix aquest estalvi. Thaler va explicar a més amb l’aversió a les pèrdues l’«efecte dotació»: demanem més pel que ja tenim del que pagaríem per aconseguir-ho. Va ser també un dels fundadors de les finances del comportament.
Sobre les preferències socials, va mostrar que la idea del que és just pesa en les decisions. Els consumidors accepten pitjor que una empresa pugi els preus quan hi ha molta demanda que quan pugen els seus costos, i costa que acceptin una retallada nominal de sou, tot i que toleren una pujada inferior a la inflació, que suposa una pèrdua en termes reals.
Autocontrol i estalvi per a la jubilació
La tercera peça és l’autocontrol. Amb Hersh Shefrin, Thaler va proposar el model del «planificador i l’executor»: un jo que pensa en la felicitat a llarg termini i un altre que es regeix per metes immediates. Cedir a la temptació del curt termini és, segons l’Acadèmia, una raó important que fallin els plans d’estalviar per a la vellesa. D’aquí el seu treball aplicat sobre les «empentes» o nudges, un terme que ell va encunyar: ajudar a decidir millor sense prohibir res, sovint mitjançant l’opció per defecte, la que s’aplica si no se n’escull una altra.
En estalvi, l’Acadèmia cita un estudi del 2001 segons el qual la inscripció automàtica en un pla d’estalvi d’empresa dels Estats Units va fer pujar la participació del 49 % al 86 %. Thaler i Shlomo Benartzi van dissenyar el programa «Save More Tomorrow» («Estalvia més demà»): el treballador es compromet a destinar a l’estalvi una part de les seves futures pujades de sou, és voluntari i el pot deixar quan vulgui. Segons una estimació de tots dos que recull l’Acadèmia, el 2011 uns 4,1 milions d’estatunidencs eren en algun pla d’augment automàtic i el 2013 aquest mecanisme havia elevat l’estalvi anual en 7.600 milions de dòlars. El Regne Unit ha posat en marxa un pla nacional amb inscripció automàtica en què només un 12 % aproximadament dels treballadors s’ha donat de baixa.
Què en pot aprendre una empresa o una família
Per a les empreses, les lliçons arriben a la política de preus, als salaris i als plans d’estalvi de la plantilla. Una pujada de preus per més demanda pot ser percebuda com a abusiva pels clients; una revisió salarial es jutja des del punt de referència del sou actual, i el disseny d’un pla d’estalvi d’empresa, començant per l’opció per defecte, canvia quants empleats l’utilitzen.
Per a una família, la comptabilitat mental convida a mirar el patrimoni en conjunt: convé saber si es manté un estalvi a llarg termini mentre es paga un crèdit car per una altra banda, i si les regles que un s’ha posat protegeixen o costen diners. La inscripció automàtica i l’augment de l’estalvi lligat a futures pujades de sou són les dues idees que ha estudiat la investigació premiada. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
Entendre com decidim de debò és el primer pas per decidir millor.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
