La coalició de dretes liderada per Giorgia Meloni va guanyar les eleccions del 25 de setembre del 2022, segons els resultats provisionals del dia 26. Què se sap i com van reaccionar els mercats.
Itàlia va votar el diumenge 25 de setembre del 2022 en unes eleccions anticipades, convocades després de la caiguda del Govern de Mario Draghi al juliol. Els resultats provisionals coneguts el dilluns 26 donen com a guanyadora la coalició de dretes (el centrodestra) formada per Germans d’Itàlia (Fratelli d’Italia), de Giorgia Meloni; la Lliga, de Matteo Salvini, i Forza Italia, de Silvio Berlusconi.
Què diuen els resultats
Amb el recompte provisional, Germans d’Itàlia va passar d’entorn del 4 % el 2018 a una mica més del 26 %, i és el primer partit del país. El Partit Demòcrata va quedar entorn del 19 %, el Moviment 5 Estrelles prop del 15 %, la Lliga al voltant del 9 % (enfront de més del 17 % el 2018) i Forza Italia prop del 8 %. Són xifres provisionals que poden variar en l’escrutini definitiu.
El centredreta va reunir prop del 44 % dels vots i, gràcies a un sistema electoral que combina llistes proporcionals i circumscripcions uninominals, les projeccions li donen majoria absoluta d’escons a la Cambra de Diputats i al Senat. La participació es va quedar al voltant del 64 %, un mínim històric en unes eleccions generals. El repartiment definitiu d’escons i els noms del proper Govern encara no es coneixen.
Què ve ara
Les noves cambres es reuniran per primera vegada el 13 d’octubre per elegir els seus presidents. Després, el president de la República, Sergio Mattarella, consulta els partits i nomena el president del Consell de Ministres, que ha d’obtenir la confiança de les dues cambres. Meloni, líder del partit més votat de la coalició, és la favorita per presidir el Govern i seria la primera dona a fer-ho. En la primera intervenció després de conèixer-se el resultat, va prometre governar per a tots els italians.
Els tres partits de la coalició hauran de pactar el Govern i la seva resposta als preus de l’energia, que és l’assumpte més urgent que tindrà sobre la taula.
La reacció dels mercats
Abans del vot, la prima de risc gairebé no s’havia mogut: segons Bloomberg Línea, havia pujat uns 15 punts bàsics des del 19 de juliol, la vigília de la dimissió de Draghi, i els missatges de Meloni sobre el respecte a les regles pressupostàries de la UE i als uns 200.000 milions d’euros de fons europeus de recuperació havien contribuït a contenir-la. El banc d’inversió JPMorgan advertia, però, que una majoria molt àmplia de la coalició podia ser una sorpresa negativa per als mercats.
El dilluns 26, segons Reuters, el diferencial entre el bo italià i l’alemany a deu anys va arribar a 238 punts bàsics, un màxim de dues setmanes, i després es va moure al voltant de 236. L’índex borsari FTSE MIB va arribar a pujar un 1,3 % en les primeres operacions i després va retallar els guanys; va tancar amb una pujada propera al 0,7 %, segons Money.it. Diversos analistes consultats per Reuters van coincidir que el resultat era l’esperat i que els mercats no reaccionaven a la política. Com a punts a vigilar van assenyalar la formació del Govern, el nomenament del ministre d’Economia i el diàleg amb Brussel·les sobre el pla de recuperació.
El rerefons és el d’un Banc Central Europeu que des del juliol disposa de l’Instrument de Protecció de la Transmissió (TPI) per actuar davant de moviments de mercat injustificats i desordenats. El BCE ha explicat que la seva activació depèn de diverses condicions, entre les quals que el país compleixi les regles fiscals europees i els compromisos del seu pla de recuperació i que el deute públic sigui sostenible.
Itàlia té un resultat clar; el Govern, el pressupost i la relació amb Brussel·les són el que queda per definir.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
