El 21 de juliol de 2022 Mario Draghi va dimitir com a primer ministre d’Itàlia i el president Mattarella va dissoldre el Parlament. Les eleccions seran el 25 de setembre; així van reaccionar els mercats.
El 21 de juliol de 2022, el primer ministre italià, Mario Draghi, va presentar al president de la República, Sergio Mattarella, la seva dimissió, després que el seu Govern d’unitat nacional perdés el suport de tres dels partits que el sostenien. Mattarella la va acceptar i va signar aquell mateix dia el decret de dissolució del Parlament. Draghi havia arribat al càrrec el febrer del 2021, al capdavant d’un Govern format per gairebé tot l’arc parlamentari.
Com es va arribar a la crisi
La crisi va començar la setmana anterior, quan el Moviment 5 Estrelles no va participar en una votació de confiança sobre un decret del Govern. Draghi va presentar llavors la seva dimissió, que Mattarella no va acceptar, i li va demanar que es presentés davant el Parlament. El dimecres 20 de juliol, després del discurs de Draghi al Senat, la Lliga, Forza Italia i el Moviment 5 Estrelles no van participar en la votació de confiança sobre una resolució que donava suport al Govern. L’endemà, Draghi va parlar a la Cambra de Diputats i es va reunir amb Mattarella, que va acceptar la dimissió.
Mattarella va explicar que no veia cap possibilitat de formar una altra majoria de Govern i va dissoldre les Cambres. Els decrets publicats aquell mateix dia a la Gazzetta Ufficiale convoquen les eleccions generals per al diumenge 25 de setembre de 2022 i fixen la primera sessió de les noves Cambres el 13 d’octubre. Fins llavors, el Govern de Draghi continua en funcions, limitat a l’administració ordinària.
La reacció dels mercats
El 21 de juliol, el dia de la dimissió, la prima de risc italiana —el diferencial entre el bo a deu anys i l’alemany— va arribar a pujar fins a 232 punts bàsics, 19 més que el tancament del dia anterior, i després es va moderar fins als 220, segons ANSA; altres fonts, amb un altre bo de referència, la van situar en 242.
El rendiment del bo italià a deu anys va pujar més de 20 punts bàsics, fins a prop del 3,7 %. La borsa de Milà (FTSE MIB) va cedir més del 2 % a les primeres operacions, a prop del mínim de 19 mesos de la setmana anterior. Segons Investing.com, la dimissió complicava la tasca del BCE de mantenir ordenat el mercat de deute just quan començava a pujar tipus.
Aquella jornada tenia una segona lectura. El BCE va pujar els seus tres tipus d’interès oficials 50 punts bàsics, en la primera pujada en més d’una dècada —el tipus de dipòsit va passar al 0,00 %, el d’operacions principals de finançament al 0,50 % i el de la facilitat marginal de crèdit al 0,75 %— i va aprovar l’Instrument de Protecció de la Transmissió (TPI), una eina per contrarestar dinàmiques de mercat desordenades i injustificades que amenacin la transmissió de la política monetària. Per activar-lo, el BCE avalua criteris fiscals i macroeconòmics del país afectat, com ara el compliment del marc fiscal de la UE.
Què convé seguir
El calendari immediat és senzill: campanya electoral en ple estiu, votació el 25 de setembre i constitució de les noves Cambres el 13 d’octubre. Els qui segueixen l’economia italiana estaran atents a la composició de la propera majoria, a la continuïtat de les reformes que acompanyen els fons europeus de recuperació i a l’evolució de la prima de risc.
Per a qui tingui inversions o negocis a Itàlia, convé saber quanta exposició té al deute públic i a les empreses italianes, i amb quin calendari de venciments i de finançament. Aquesta nota és informació general, no una recomanació; consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
A Itàlia ja hi ha data d’eleccions; el que decidiran les urnes el 25 de setembre encara és obert.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
