Polònia va votar el 15 d’octubre del 2023 i, segons l’enquesta a peu d’urna actualitzada, l’oposició liderada per Donald Tusk suma majoria al Sejm. Què se sap, com va reaccionar el mercat i què hi ha en joc amb els fons europeus.
El diumenge 15 d’octubre del 2023 Polònia va elegir un nou Parlament, amb una afluència que, segons les primeres estimacions, va ser la més alta des de la caiguda del comunisme. Llei i Justícia (PiS), el partit nacionalconservador del primer ministre Mateusz Morawiecki, governa des del 2015 i va tornar a ser la força més votada, però les enquestes apunten que no podrà sumar una majoria. La nit electoral, Donald Tusk, líder de la Coalició Cívica i expresident del Consell Europeu, va declarar la fi del govern de PiS.
Què se sap
Les dades disponibles a 16 d’octubre són l’enquesta a peu d’urna actualitzada d’Ipsos, no el recompte oficial. Atribueix a Llei i Justícia el 36,6 % dels vots i 198 escons; a la Coalició Cívica de Tusk, el 31 % i 161; a la Tercera Via, el 13,5 % i 57; a L’Esquerra, el 8,6 % i 30; i a la Confederació, el 6,4 % i 14. Sumats, els tres blocs de l’oposició arribarien a 248 escons, per sobre dels 231 necessaris per a la majoria en una cambra de 460.
Convé llegir aquestes xifres amb cautela. L’enquestadora mateixa va advertir que l’estimació pot diferir fins a dos punts del resultat final, i el recompte oficial de la Comissió Electoral Nacional no estava tancat: s’esperava per al dimarts. El repartiment definitiu d’escons pot variar respecte d’aquests números.
El que ve està regulat. El president, Andrzej Duda, proper a PiS, ha de convocar la primera sessió del nou Parlament en un termini de 30 dies des de les eleccions i designar un candidat a primer ministre. Per tradició democràtica ofereix primer la tasca al partit més votat, tot i que no hi està obligat. Mentrestant, el govern actual continua en funcions. PiS va anunciar que intentaria formar govern amb Morawiecki al capdavant, cosa que els analistes veien difícil sense captar vots d’altres grups.
La reacció del mercat
El dilluns 16 la borsa de Varsòvia va obrir amb una pujada de més del 2,2 %, la millor obertura després d’unes eleccions des del 1991, i a les dues de la tarda l’índex WIG20 avançava un 5,2 %, amb el subíndex bancari gairebé un 9 % amunt i valors com Pekao (gairebé un 11 %) i Orlen (un 8 %) entre els que més pujaven. El zloty es va apreciar fins a cotitzar per sota de 4,5 per euro per primera vegada des de principis de setembre, al voltant d’un 1,2 % més fort que el divendres a la tarda.
El moviment recupera part de la debilitat recent de la moneda, que havia caigut des del 6 de setembre, quan el banc central va retallar els tipus el triple del que esperava el mercat. Són moviments d’una sola sessió, lligats a les expectatives de canvi polític, i no garanteixen una tendència.
Per què importen els fons europeus
Bona part de la reacció es va atribuir a l’expectativa de millors relacions amb Brussel·les. La Comissió Europea mantenia congelats milers de milions d’euros per preocupacions sobre l’Estat de dret i la independència judicial: unes xifres que la premsa econòmica situava al voltant de 35.000 milions del pla de recuperació i 76.000 milions de la política de cohesió 2021-2027. Tusk es va comprometre a desbloquejar-los des del primer dia de govern. Analistes de Santander, mBank i Millennium van vincular la pujada a aquesta esperança, tot i que mBank va advertir que l’expectativa es recolzava més en la intuïció que en dades fermes.
Per a qui tingui exposició a Polònia, ja sigui mitjançant fons, empreses participades o inversions directes, el prudent és esperar el recompte oficial, la designació del primer ministre i els terminis de Brussel·les abans de treure conclusions. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
Les urnes han donat la majoria; el canvi de govern, i amb ell els fons, depèn encara dels terminis de les properes setmanes.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
