El 31 d’octubre del 2023, en fer 18 anys, la princesa d’Astúries va jurar la Constitució davant les Corts Generals. Què obliga l’article 61 i què diu la Constitució sobre la successió a la Corona.
El dimarts 31 d’octubre del 2023, el dia que va fer 18 anys, la princesa d’Astúries, Leonor de Borbó, va prestar jurament de la Constitució davant les Corts Generals, reunides en sessió conjunta al Congrés dels Diputats. Hi van assistir els Reis, la infanta Sofia i el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, a més de representants de les institucions de l’Estat.
Què va passar al Congrés
El Consell de Ministres havia demanat la sessió conjunta en la reunió del 10 d’octubre. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, va obrir i dirigir l’acte; el lletrat major de les Corts va llegir l’acord del Govern i la princesa va jurar sobre el mateix exemplar de la Constitució que va fer servir el seu pare, Felip VI, el 30 de gener del 1986, quan també va fer 18 anys. Després del jurament, els presidents del Congrés i del Senat li van imposar les medalles de les dues cambres i va signar al Llibre d’Honor del Congrés.
El text del jurament és el que fixa la Constitució: exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis, respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes i, a més, fidelitat al Rei. Segons les cròniques, l’acte va acabar amb diversos minuts d’aplaudiments a l’hemicicle. Aquell mateix dia la princesa va rebre també el Collar de l’Orde de Carles III, en un acte amb el president del Govern en funcions.
Què diu la Constitució
L’article 61 de la Constitució regula dos juraments. El Rei el presta en ser proclamat davant les Corts Generals: exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes. L’apartat 2 afegeix que el príncep hereu, en arribar a la majoria d’edat, i el regent o els regents en fer-se càrrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament, així com el de fidelitat al Rei. La majoria d’edat s’assoleix als 18 anys (article 12).
L’article 57 estableix que la Corona d’Espanya és hereditària en els successors de Joan Carles I i que la successió segueix l’ordre regular de primogenitura i representació: es prefereix la línia anterior a les posteriors, el grau més pròxim al més remot i, en el mateix grau, l’home a la dona i la persona de més edat a la de menys. L’hereu té, des del naixement o des que es produeix el fet que origina la crida, la dignitat de príncep d’Astúries. Leonor, filla gran del Rei, és la primera en la línia de successió i no té cap germà home en el mateix grau.
Les abdicacions, les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que sorgeixi en l’ordre de successió es resolen per llei orgànica (article 57.5). I si s’extingissin totes les línies cridades en Dret, les Corts Generals proveirien a la successió «en la forma que més convingui als interessos d’Espanya» (article 57.3).
Què canvia amb la majoria d’edat
La majoria d’edat té a més un efecte pràctic: segons l’article 59.2, si el Rei s’inhabilités per exercir la seva autoritat i les Corts Generals reconeguessin aquesta impossibilitat, assumiria la regència el príncep hereu sempre que fos major d’edat. Per exercir la regència cal ser espanyol i major d’edat (article 59.4).
El jurament no altera l’ordre de successió, que ja fixa la Constitució; confirma el compromís formal de l’hereu amb ella en arribar a la majoria d’edat.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
