Javier Milei va guanyar el 19 de novembre del 2023 la segona volta presidencial a l’Argentina davant de Sergio Massa. Resultat, programa econòmic anunciat, reacció dels mercats i què suposa per a les empreses espanyoles.
El diumenge 19 de novembre del 2023 Javier Milei, líder de La Libertad Avanza, va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials de l’Argentina davant del ministre d’Economia i candidat oficialista, Sergio Massa (Unión por la Patria). Amb gairebé totes les meses escrutades, el recompte provisional donava a Milei el 55,7 % dels vots i a Massa el 44,3 %, un avantatge de més d’11 punts i de prop de tres milions de vots. Massa va reconèixer la derrota abans que conclogués l’escrutini.
El resultat
La participació va ser d’un 76 % aproximadament, una mica inferior a la de la primera volta d’octubre, que va ser del 77 %. Milei va guanyar a 21 dels 24 districtes del país; Massa només es va imposar a la província de Buenos Aires, Formosa i Santiago del Estero. Respecte a la primera volta, Milei va sumar uns 6,4 milions de vots més. Les xifres són provisionals: l’escrutini definitiu correspon a la Justícia electoral i pot variar lleugerament.
El nou president prendrà possessió el 10 de desembre. El seu partit és minoritari a les dues cambres del Congrés, de manera que necessitarà suports d’altres forces, com Juntos por el Cambio, per aprovar lleis.
Programa i mercats
L’Argentina arriba a aquest canvi de govern amb una inflació anual de tres xifres (142,7 % a l’octubre), una moneda amb diversos tipus de canvi i al voltant d’un 40 % de la població en situació de pobresa. En campanya, Milei va proposar retallar de manera dràstica la despesa pública per equilibrar els comptes, liberalitzar l’economia, privatitzar empreses públiques, tancar el banc central i dolaritzar. A 20 de novembre encara no havia anunciat el seu ministre d’Economia ni el calendari de les mesures.
Els mercats locals van estar tancats el dilluns 20 per festiu, de manera que la primera reacció va arribar de fora. A Nova York, les accions argentines cotitzades es van disparar: segons Bloomberg, l’ADR de YPF va pujar un 40 %, la millor sessió des que cotitza, el 1993; Banco Macro, un 20 %; Grupo Financiero Galicia, un 17 %; i el fons cotitzat Global X MSCI Argentina, un 12 %, un rècord. Els bons sobirans en dòlars amb venciments el 2030, el 2041 i el 2046 van pujar almenys 1,9 cèntims. En plataformes locals de criptomonedes, el peso va caure el diumenge fins a uns 990 per dòlar, prop d’un 7 % menys que el divendres.
Els analistes van demanar cautela: el partit de Milei té pocs escons, el programa té riscos d’execució i la transició fins al 10 de desembre depèn encara del govern sortint, que pot influir en la moneda, les reserves i la despesa. Els bons argentins havien perdut més d’un 40 % del seu valor des de la reestructuració del 2020.
Les empreses espanyoles
Més d’un centenar d’empreses espanyoles operen a l’Argentina, i Espanya és el segon inversor estranger del país, després dels Estats Units. Entre les més presents hi ha Banco Santander (Santander Río), BBVA (BBVA Argentina), Telefónica (Movistar), Dia, Meliá, Abertis, Prosegur i Cabify. Per a elles, les variables decisives seran el règim cambiari, les restriccions a la sortida de capitals i la seguretat jurídica; l’ICEX cita un marc regulatori canviant i volàtil com a fre a la inversió, i l’expropiació de YPF a Repsol, el 2012, continua present en la memòria dels inversors.
Els plans de privatització de Milei podrien obrir oportunitats en distribució, infraestructures i transport; alhora, la volatilitat i la incertesa sobre el programa concret fan difícil preveure’n l’efecte. Qui tingui exposició a l’Argentina, per inversió directa, fons o filials, pot revisar com li afecten el tipus de canvi i les restriccions de capital. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas. Les urnes han donat una majoria clara; el programa, el suport al Congrés i el tipus de canvi diran la resta.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
