El Consell Europeu va decidir el 14 de desembre de 2023 obrir negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia i donar a Geòrgia l’estatus de candidat. Què es va aprovar, què queda pendent i quant pot trigar.
El dijous 14 de desembre de 2023, els caps d’Estat o de Govern dels 27 Estats membres, reunits a Brussel·les al Consell Europeu, van decidir obrir negociacions d’adhesió a la UE amb Ucraïna i Moldàvia. És un pas polític de primer ordre, però no és l’ingrés: les negociacions trigaran anys i encara no han començat de manera efectiva.
Què es va decidir
A més d’obrir les negociacions amb Ucraïna i Moldàvia, el Consell Europeu va concedir a Geòrgia l’estatus de país candidat, amb la condició que apliqui les reformes pendents, i es va mostrar disposat a obrir les negociacions amb Bòsnia i Hercegovina quan assoleixi el grau necessari de compliment dels criteris d’adhesió. Ucraïna va sol·licitar l’adhesió el 28 de febrer de 2022 i Moldàvia el 3 de març, i totes dues van obtenir l’estatus de candidat el 23 de juny de 2022.
La decisió es recolza en l’informe d’ampliació que la Comissió Europea va publicar el 8 de novembre, en què va recomanar obrir negociacions amb tots dos països. La Comissió va considerar que Ucraïna havia fet «progressos substancials» en els set passos fixats en el seu dictamen i Moldàvia, «progressos importants» en els nou seus. Va recomanar que el Consell adopti els marcs de negociació quan tots dos països hagin adoptat certes mesures clau, i va dir que informaria el Consell dels avenços abans del març del 2024.
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, havia anunciat que s’hi oposaria. Com que la decisió requereix unanimitat, la seva absència en va permetre l’adopció: segons funcionaris de la UE, va sortir de la sala mentre es decidia, i després va dir que Hongria s’havia abstingut i que la decisió era un error. Amb les normes de la UE, una abstenció no impedeix l’adopció. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, la va celebrar com una victòria per a Ucraïna, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, com un senyal d’esperança.
Què queda per fer
Obrir negociacions no és entrar-hi. El Consell ha d’aprovar, per unanimitat, el marc de negociació de cada país, cosa que la Comissió va recomanar fer quan tots dos hagin adoptat certes mesures clau; la Comissió informarà dels avenços abans del març del 2024. Després es negocien els capítols de la legislació europea un per un i, al final, el tractat d’adhesió ha de ser aprovat pels 27 Estats membres i pel país candidat. Per això es parla d’anys, no de mesos.
La mateixa cimera no va aconseguir tancar la revisió del pressupost europeu 2021-2027 que hauria finançat un instrument de fins a 50.000 milions d’euros per a Ucraïna en quatre anys: la van donar suport 26 Estats i un, Hongria, s’hi va oposar, i els líders es tornaran a reunir a principis del 2024 per decidir-la amb els 27.
Què canvia per a empreses i famílies
A curt termini, res: ni Ucraïna ni Moldàvia passen a aplicar la normativa de la UE, ni canvien les regles per operar-hi. A mitjà termini, el procés obliga tots dos països a adaptar la seva legislació a l’acervo comunitari, cosa que interessa a qui tingui negocis, inversions o proveïdors allà, i es farà de manera gradual i amb terminis llargs. La guerra a Ucraïna afegeix incertesa al calendari. Per a qui operi o inverteixi en aquests països, el que serà rellevant no és una data d’ingrés, que avui ningú no pot fixar, sinó els passos intermedis: l’aprovació dels marcs de negociació, l’informe de la Comissió de març i l’obertura dels primers capítols.
Una decisió d’aquesta importància obre un procés, no el tanca: el que compta és el que es vagi complint en cada fase.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
