El Consell Europeu va concedir el 23 de juny l’estatus de candidates a Ucraïna i Moldàvia i va reconèixer la perspectiva europea de Geòrgia, que encara no és candidata.
El 23 de juny del 2022, a Brussel·les, els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea van acordar concedir la condició de país candidat a Ucraïna i a Moldàvia. El Consell Europeu va reconèixer a més la perspectiva europea de Geòrgia, a la qual es podrà concedir l’estatus quan s’abordin les prioritats pendents. La decisió segueix els dictàmens que la Comissió Europea va emetre el 17 de juny sobre les tres sol·licituds d’adhesió.
Quatre mesos després de l’inici de la invasió russa, el pas té un fort valor polític, però no suposa una adhesió immediata. Les conclusions demanen a la Comissió que informi sobre el compliment de les condicions dels seus dictàmens, i el Consell decidirà noves mesures quan es compleixin totes. Per a empreses i inversors, importa pel que anticipa sobre el futur marc econòmic i de seguretat de l’Europa de l’est. El Parlament Europeu havia demanat dies abans que es concedís la candidatura sense demora a Ucraïna i Moldàvia.
Què significa ser candidat
L’estatus de candidat és el primer pas formal d’un procés d’adhesió. Hi segueixen les negociacions, organitzades per capítols, l’adopció de l’acquis de la Unió i un tractat d’adhesió que ha de ser ratificat per tots els Estats membres. És un camí que sol mesurar-se en anys, en què cada avenç exigeix decisions unànimes i reformes comprovables per la Comissió.
Les condicions assenyalades fan referència a àmbits com la independència judicial, la lluita contra la corrupció i contra el crim organitzat. Per això els mitjans subratllen que el procés pot ser reversible si no es compleixen les reformes exigides. Aquesta exigència és també una garantia per als qui, en el futur, invertiran o contractaran amb aquests països en el marc del mercat europeu. No hi ha un termini fixat per a l’adhesió, i cada fase es pot aturar si no es compleixen les condicions.
Per què importa a l’economia
Ucraïna i Moldàvia ja tenen acords d’associació amb la Unió Europea que inclouen zones de lliure comerç, i la candidatura obre la perspectiva d’una integració més profunda amb el mercat únic. A mitjà i llarg termini, això pot significar l’adopció de normes europees en àmbits com la competència, la contractació pública, l’energia o la protecció de dades, cosa que facilita el comerç i la inversió.
A curt termini, l’efecte és sobretot de senyal política. La guerra continua condicionant l’economia de la regió: l’energia, els cereals, els fertilitzants i les cadenes de subministrament continuen sotmesos a tensions, i la reconstrucció d’Ucraïna requerirà enormes recursos el disseny dels quals encara s’ha de definir. Els mercats valoren aquestes decisions, però el seu efecte sobre empreses concretes és indirecte. Els efectes es notaran amb el temps en àmbits com la contractació pública, el comerç agroalimentari i l’energia, però no de manera immediata.
La candidatura obre un camí, però l’adhesió depèn de reformes i de decisions que duran anys.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
