A mitjans de juny bitcoin va caure per sota de 20.000 dòlars per primera vegada des del 2020, amb plataformes que congelaven reintegraments. Què ensenya sobre rendibilitat i risc.
A mitjans de juny del 2022 bitcoin va caure per sota de 20.000 dòlars per primera vegada des del 2020. La plataforma Celsius havia congelat els reintegraments dels seus clients i el fons Three Arrows Capital s’encaminava cap a la liquidació. Per als qui tenien els diners en aquestes entitats, l’episodi no va ser una anècdota financera, sinó una pèrdua d’accés als seus estalvis.
L’episodi es va viure com un canvi de fase en el món dels criptoactius. Després d’un període d’entusiasme, la combinació de preus a la baixa, tipus d’interès més alts i desconfiança envers els intermediaris va posar a prova molts models de negoci. Més enllà dels preus, el que es va qüestionar va ser la solidesa de les plataformes que prometien rendibilitats i la facilitat amb què els diners dels clients podien quedar atrapats. És un recordatori que la innovació financera conviu amb riscos que de vegades s’aprenen a costa dels qui hi participen.
Què és un «hivern cripto»
S’anomena així els períodes prolongats de caigudes de preu, desconfiança i manca de finançament en el món dels criptoactius. En ells s’aprecia que gran part de l’activitat depenia d’un ànim inversor optimista, i que moltes posicions no resisteixen quan l’entorn canvia.
Els hiverns cripto tenen un patró: els preus baixen, la liquiditat s’asseca, els projectes més febles fan fallida i la confiança triga a tornar. Quan l’entorn és tan volàtil i les regles són tan noves, cap predicció sobre el preu no és fiable. Ni tan sols els participants més grans estan a recer dels errors de gestió del risc, com mostrava el cas d’un fons que s’encaminava cap a la liquidació.
Rendibilitats sense explicació
Moltes plataformes prometien rendibilitats altes sobre dipòsits de criptoactius sense explicar d’on sortien. Una rendibilitat elevada sempre procedeix d’algun risc assumit per algú, i quan el preu va caure, es va veure el risc. Congelar els reintegraments és un senyal d’alarma seriós per a qualsevol client.
Una pregunta senzilla ajuda a protegir-se: què fa aquesta entitat amb els meus diners per poder pagar-me aquesta rendibilitat? Si la resposta no és clara o no es pot verificar, el producte és opac, i l’opacitat és en si mateixa un risc. Les rendibilitats extraordinàries mereixen més escepticisme que entusiasme, i les promeses d’ingressos passius sense risc no existeixen en cap mercat. Demanar informació per escrit, comparar amb alternatives regulades i desconfiar de la urgència són hàbits que protegeixen en qualsevol mercat.
La rendibilitat promesa i el risc assumit sempre viatgen junts, encara que no es vegin.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
