El PVV de Geert Wilders va guanyar les eleccions neerlandeses del 22 de novembre de 2023 amb 37 dels 150 escons, segons el recompte provisional. Què van dir les urnes i què falta per formar govern.
Els Països Baixos van votar el dimecres 22 de novembre de 2023 per renovar la Cambra de Representants (Tweede Kamer), de 150 escons. La participació va ser d’entorn del 77,7 %. El Partit per la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, que defensa límits més estrictes a la immigració, va ser la formació més votada. Són resultats provisionals: el Consell Electoral (Kiesraad) proclamarà el resultat oficial l’1 de desembre.
El resultat
El PVV va passar de 17 a 37 escons. GroenLinks-PvdA, la llista conjunta d’ecologistes i laboristes encapçalada per Frans Timmermans, va quedar segona amb 25. El VVD, de la líder Dilan Yeşilgöz, va ser tercer amb 24, deu menys que el 2021. El Nou Contracte Social (NSC), partit nou liderat per Pieter Omtzigt, va debutar amb 20. Segueixen D66 (9), BBB (7) i CDA (5), i diverses formacions menors, fins a completar els 150. Entre els grans perdedors hi ha D66, que va passar de 24 a 9 escons, i el CDA, que va baixar de 15 a 5. La participació va ser una mica inferior a la del 2021 (78,7 %).
La victòria del PVV arriba després d’anys en què altres partits van descartar governar amb Wilders. Abans de la votació, ell mateix havia dit que volia entrar al proper govern i s’havia mostrat disposat a suavitzar les seves posicions contra l’islam. La nit electoral va prometre governar per a tots els neerlandesos dins del marc legal i constitucional i va demanar a altres partits que s’hi sumessin.
Què falta: formar govern
Per governar cal una majoria de 76 escons, i cap partit ni parella de partits no hi arriba. Sumats, PVV, VVD i NSC en tindrien 81, però les seves posicions de partida són diferents. Timmermans va dir que GroenLinks-PvdA no entraria en una coalició amb el PVV. Omtzigt, que havia dit que un govern amb Wilders no era possible, va afirmar que l’NSC estava disposat a implicar-se en la formació del govern. Yeşilgöz va dir que el VVD estudiaria les seves opcions, i la líder de BBB, Caroline van der Plas, es va mostrar segura que el seu partit entraria al govern.
El procés l’ordena la mateixa Cambra, sense termini legal. Després de les eleccions es designa un explorador (verkenner): el 24 de novembre es va nomenar el senador del PVV Gom van Strien, proposat per Wilders, i el dilluns 27 va dimitir després que la premsa el relacionés amb un presumpte cas de frau a la seva antiga empresa, cosa que ell va negar. Després la Cambra nomena un informador (informateur), que sondeja coalicions i redacta l’acord, i un formador (formateur), normalment el futur primer ministre, que tria els ministres. L’última formació, la del 2021-22, va durar 299 dies, la més llarga fins aleshores.
Què canvia i què no
Fins que hi hagi un govern i un acord de coalició, no canvia cap norma: continuen vigents les lleis i els tractats actuals dels Països Baixos. El programa que s’acabi aplicant serà un pacte entre diversos partits, no només el del PVV, que proposa, entre altres coses, límits més estrictes a la immigració i menys impostos. Els Països Baixos són membre fundador de la UE i de la zona euro, i el seu govern participa en les decisions del Consell, en les quals hi ha matèries, com la fiscal, que exigeixen unanimitat.
Si té societats, inversions o contractes als Països Baixos, convé seguir l’acord de coalició i les mesures fiscals que inclogui abans de treure’n conclusions. Consulti amb el seu assessor com podrien afectar-lo.
Les urnes han fet el primer pas; el programa de govern, encara per escriure, serà el que compti.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
