LVMH va acordar el 25 de novembre del 2019 comprar la joiera nord-americana Tiffany per 135 dòlars per acció, uns 16.200 milions de dòlars. És la compra més gran del grup i reforça la seva aposta per la joieria.
El dilluns 25 de novembre del 2019, LVMH Moët Hennessy Louis Vuitton i Tiffany & Co. van anunciar un acord definitiu pel qual el grup francès comprarà la joiera nord-americana per 135 dòlars per acció, en efectiu. El valor del capital de Tiffany se situa entorn dels 16.200 milions de dòlars, uns 14.700 milions d’euros. Els consells d’administració de les dues companyies han aprovat l’operació i el de Tiffany recomana als seus accionistes que la recolzin. És, per tant, una operació acordada entre les dues parts i no una oferta hostil.
Com es va arribar a l’acord
El pacte arriba després d’unes setmanes de negociació. A mitjan octubre, LVMH va plantejar una primera oferta de 120 dòlars per acció. La setmana següent la va pujar fins a uns 130 dòlars, cosa que va portar Tiffany a obrir els seus comptes al grup, i finalment el preu va quedar en 135. Segons l’agència AFP, Tiffany va tancar el divendres anterior a 125,51 dòlars i cotitzava a uns 90 dòlars a principis d’octubre; l’oferta suposa, per tant, al voltant d’un 7,6 % més que l’últim tancament.
Fins que es tanqui, l’operació està subjecta a l’aprovació dels accionistes de Tiffany i de les autoritats reguladores, i el tancament s’espera a mitjan 2020. És la major adquisició de la història de LVMH, un grup amb 75 cases entre les quals hi ha Louis Vuitton, Dior i Moët & Chandon.
Què busca LVMH
Tiffany es va fundar el 1837, quan Charles Lewis Tiffany va obrir una botiga al centre de Manhattan. Avui té la seu a la Cinquena Avinguda de Nova York i més de 300 botigues arreu del món. És la principal marca de luxe d’origen nord-americà i és coneguda sobretot pels anells de compromís i els diamants.
Per a LVMH, la compra té diverses lectures. La primera és reforçar la seva posició en joieria i rellotgeria, on ja té Bulgari, Chaumet, TAG Heuer i Hublot, i competir de cara amb Richemont, propietari de Cartier. La segona és augmentar la presència al mercat nord-americà. I la tercera, segons la informació publicada, és que Tiffany havia crescut els darrers anys menys que els seus rivals, de manera que el grup hi veu marge per desenvolupar-la.
Bernard Arnault, president i conseller delegat de LVMH, va dir que el grup es compromet a desenvolupar Tiffany amb la mateixa dedicació que aplica a la resta de les seves cases. Alessandro Bogliolo, conseller delegat de Tiffany, va afirmar que l’acord reforça l’estratègia de la companyia per convertir-se en una joiera de luxe de nova generació.
Què ensenya l’operació
Per a empreses familiars i propietaris de marques, el cas mostra com se solen articular les grans compres de societats cotitzades: una oferta inicial, una millora de preu que obre la negociació i un acord definitiu que continua sent condicional als accionistes i als reguladors. Mostra també que els grans grups de luxe compren marques amb identitat pròpia i les integren com a cases amb perfil propi dins la seva cartera. Per a qui es planteja vendre una empresa, el cas recorda que el preu d’una compravenda es negocia en funció del que el comprador creu que pot fer amb la marca, i no només dels seus resultats recents.
El preu pactat correspon a una oferta concreta, i l’operació encara ha de superar les votacions i les autoritzacions previstes. Qui tingui interès professional en el sector pot seguir aquest calendari fins a mitjan 2020.
Una compra de 16.200 milions es decideix en dos temps: primer el preu, i després les aprovacions.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
