El 18 d’octubre del 2018 l’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora van signar l’acord per regularitzar les obres del temple. Què paga la Junta, què falta per aprovar i què ensenya sobre llicències d’obres.
El dijous 18 d’octubre del 2018, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, van signar un acord per regularitzar les obres de la basílica i perquè aquesta contribueixi a pagar els costos que genera al seu entorn. L’Ajuntament mateix recorda que l’afer ve de lluny: el 1885 es va demanar una llicència a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals, i la situació no s’havia regularitzat des d’aleshores.
Els 36 milions
La Junta aportarà 36 milions d’euros en deu anys per a urbanització, mobilitat, transport públic i manteniment de l’espai públic de l’entorn. Segons l’Ajuntament, 22 milions van al transport públic (2,2 milions a l’any, calculats sobre els prop de 4,5 milions de visitants anuals del temple); 7 milions, a l’accessibilitat del metro, perquè una comissió conjunta estudiï un accés directe al temple, una nova entrada exterior o millores en els accessos de l’estació de Sagrada Família i es redueixin les aglomeracions; 4 milions, a reurbanitzar els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca, amb projectes que es definiran en un procés participatiu amb els veïns; i 3 milions (300.000 euros a l’any), a neteja, vigilància i agents cívics.
L’acord fixa altres condicions. El temple mantindrà l’actual ràtio de visitants fins que acabin les obres, previstes el 2026, i l’aforament màxim posterior s’estudiarà a la comissió de seguiment. Els usos principals seran el religiós i el cultural; el comercial es limita a una petita botiga de productes del temple, amb accés només des de l’interior.
Què falta: la llicència
L’acord no concedeix la llicència: obre el camí. L’Ajuntament tramitarà una modificació del Pla general metropolità (MPGM) i la Junta ha presentat un pla especial urbanístic integral (PEUI) que recull les particularitats de l’edifici, que l’Ajuntament també ha de tramitar i aprovar. Només quan tots dos instruments estiguin aprovats podrà la Sagrada Família obtenir les llicències d’obres i d’activitat, i abans d’acabar les obres i d’exercir la seva activitat haurà d’abonar les quantitats que li corresponguin. L’Ajuntament no dona dates d’aprovació ni de sol·licitud.
Queda a més fora de l’acord la continuació del projecte amb l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca. Quan hi hagi llicències, una comissió de treball amb la Junta, els veïns i entitats de la ciutat estudiarà solucions urbanístiques per completar el projecte original de Gaudí.
Què ensenya sobre les llicències
Una llicència d’obres és l’autorització municipal que comprova que una obra s’ajusta al planejament urbanístic. Si l’edifici no encaixa en el pla vigent, com passa aquí, abans de la llicència cal modificar o desenvolupar el pla, que és el que es preveu amb la MPGM i el PEUI. Començar obres importants sense llicència pot exposar, segons el cas, a ordres de paralització i sancions, i fa més difícil regularitzar després.
Per a un propietari, una comunitat o una empresa que va a construir o reformar, la pràctica aconsella demanar abans la informació urbanística a l’Ajuntament, comprovar quines obres necessiten llicència i quines només comunicació prèvia, conservar la llicència i el certificat final d’obra, i tenir present que la llicència duu associats tributs municipals. Qui compri un immoble hauria de verificar a més que les obres anteriors estiguin legalitzades. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
Regularitzar és possible, però costa més i triga més que fer-ho bé des del principi.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
