Després del tuit del 7 d’agost sobre treure Tesla de borsa, el regulador borsari dels EUA va demandar Musk el 27 de setembre i va pactar amb ell el 29. Què diu l’acord i què ensenya sobre informar el mercat.
El 7 d’agost del 2018, Elon Musk, conseller delegat i president de Tesla, va escriure a Twitter als seus uns 22 milions de seguidors que podia treure l’empresa de borsa a 420 dòlars per acció i que el finançament estava assegurat: només faltava, deia, el vot dels accionistes. El 24 d’agost va dir que Tesla continuaria cotitzant. El 27 de setembre, la Comissió del Mercat de Valors dels EUA (SEC) va presentar una demanda contra ell, i el 29 de setembre es va anunciar l’acord amb Musk i amb la companyia.
Què sosté la SEC
Segons la demanda, presentada davant d’un tribunal federal de Nova York, Musk no havia parlat amb cap possible finançador sobre les condicions de l’operació, inclòs el preu, sabia que era incerta i estava subjecta a nombroses condicions, i les seves afirmacions no tenien una base suficient. La SEC afegeix que els seus missatges van fer pujar la cotització més d’un 6 % aquell dia i van causar una pertorbació important del mercat. Demanava una ordre judicial contra noves infraccions, la devolució dels beneficis indeguts, sancions civils i la prohibició de ser directiu o conseller d’una empresa cotitzada. Són al·legacions del regulador, no una sentència.
També es va acusar Tesla, per un motiu diferent: no mantenir controls i procediments d’informació. Segons la SEC, l’empresa va dir el 2013 que faria servir el compte de Twitter de Musk per anunciar informació rellevant i va animar els inversors a llegir-lo, però no tenia controls per saber si aquells missatges contenien dades que havien de figurar en els seus informes oficials ni processos per assegurar que fossin exactes o complets.
L’acord
El 29 de setembre, Musk i Tesla van acceptar resoldre el cas sense admetre ni negar les acusacions; l’acord l’ha d’aprovar un tribunal. Musk deixa la presidència del consell, que passarà a un president independent, i no podrà tornar a ocupar aquest càrrec durant tres anys. Continuarà com a conseller delegat. Tesla nomenarà dos consellers independents més i crearà un comitè de consellers independents, amb controls addicionals, per supervisar les comunicacions de Musk. Cadascun pagarà 20 milions de dòlars, 40 en total, que aniran als inversors perjudicats mitjançant un procés aprovat pel tribunal.
Dues xifres il·lustren quant pot moure un missatge la cotització d’una empresa: la SEC atribueix al tuit una pujada de més d’un 6 % el 7 d’agost, i el divendres 28 de setembre, un dia després de la demanda, les accions de Tesla van caure un 14 %, segons l’agència AP.
Què convé revisar
A la Unió Europea, el Reglament (UE) 596/2014 sobre abús de mercat exigeix als emissors fer pública com abans millor la informació privilegiada que els afecti directament, i prohibeix difondre per qualsevol mitjà, també internet, informació que doni senyals falsos o enganyosos sobre una cotització quan se sap o s’hauria de saber que ho és. A Espanya en vigila el compliment la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), on les societats cotitzades comuniquen la informació rellevant.
Per a una empresa cotitzada, o amb inversors externs, el cas deixa tres comprovacions pràctiques: qui està autoritzat a parlar en nom de la companyia, per quin canal es publica primer la informació rellevant (l’oficial, abans que les xarxes) i què es verifica abans d’anunciar una operació, sobretot si esmenta preu o finançament. Qui tingui accions d’una cotitzada pot distingir entre una intenció expressada a les xarxes i una oferta formal, i acudir als documents que l’empresa registra davant del supervisor. Per al seu cas concret, consulti amb el seu assessor.
Una frase en una xarxa social pot tenir les mateixes conseqüències que un comunicat oficial.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
