- El BOE del 13 d’octubre va publicar la Resolució de 8 d’octubre de la Direcció General de Treball amb les festes laborals del 2027.
- A Catalunya hi haurà 12 festius; l’1 de maig, la Diada i Nadal cauen en dissabte, i el 15 d’agost i Sant Esteve, en diumenge.
- Els dilluns 1 de novembre i 6 de desembre formen dos caps de setmana llargs, i el Dijous Sant no és festiu a Catalunya.
El Butlletí Oficial de l’Estat del dimarts 13 d’octubre del 2026 va publicar la Resolució de 8 d’octubre de la Direcció General de Treball amb la relació de festes laborals del 2027 comunicades per les disset comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla. Recull les festes d’àmbit nacional, les autonòmiques i les de les dues ciutats autònomes; a aquestes se sumen fins a dues festes locals per municipi, que es publiquen als butlletins autonòmics o provincials.
El calendari és una eina de gestió: determina terminis, torns, lliuraments i vacances. Amb temps per planificar-lo, l’empresa pot organitzar tancaments, guàrdies i ponts amb antelació, i ha d’elaborar i exposar el seu propi calendari laboral en un lloc visible del centre de treball, com exigeix l’Estatut dels Treballadors, i comunicar-lo a la plantilla amb antelació suficient.
Els festius a Catalunya
Segons la relació publicada, els festius del 2027 a Catalunya són l’1 de gener (divendres), el 6 de gener (dimecres), el 26 de març (Divendres Sant), el 29 de març (Dilluns de Pasqua, llevat de la Vall d’Aran, que el substitueix pel 17 de juny), l’1 de maig (dissabte), el 24 de juny (dijous, Sant Joan), l’11 de setembre (dissabte, Diada), el 12 d’octubre (dimarts), l’1 de novembre (dilluns), el 6 de desembre (dilluns), el 8 de desembre (dimecres) i el 25 de desembre (dissabte). El Dijous Sant, festiu a la major part de l’Estat, no ho és a Catalunya.
Tres festius cauen en dissabte, i el 15 d’agost i Sant Esteve, el 26 de desembre, en diumenge, de manera que no hi ha festiu addicional. Sant Joan, que cau en dijous, és el que més es presta a un pont a Catalunya, segons la premsa. Al desembre, qui es prengui el dimarts 7 encadenarà cinc dies de descans, del dissabte 4 al dimecres 8.
Què diu la norma
El Reial decret 2001/1983 distingeix entre les festes nacionals no substituïbles per les comunitats autònomes i les que sí que es poden substituir, com l’Epifania, que el 2027 cap comunitat no ha canviat. Quan una festa nacional cau en diumenge, com el 15 d’agost, algunes comunitats la traslladen al dilluns següent, el 16; Catalunya no ho fa. L’Estatut dels Treballadors fixa un màxim de catorze festius l’any, dels quals dos són locals.
Els festius que cauen en dissabte plantegen la pregunta de si donen dret a algun descans addicional. Sol resoldre-ho el conveni col·lectiu aplicable o el calendari propi de cada empresa; si no, convé consultar amb l’assessor laboral abans de fixar el calendari, sobretot en plantilles amb torns rotatius o amb jornada de dilluns a dissabte.
Passos pràctics
Convé creuar el calendari autonòmic amb els festius locals de cada centre de treball, que es publiquen en altres butlletins, i amb els dies de tancament de proveïdors, clients i administracions. Mentre no es coneguin les dues festes locals de cada municipi, el calendari de l’empresa s’ha de considerar provisional.
També convé revisar els terminis de pagament i cobrament i els venciments que cauen prop dels dilluns festius de l’1 de novembre i del 6 de desembre, perquè segons el contracte o la norma aplicable es poden traslladar al dia hàbil següent. Un calendari intern compartit amb la plantilla abans de final d’any evita conflictes sobre vacances i ponts.
Planificar l’any amb el calendari a la mà és més barat que improvisar-lo.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
