- Quan empresa i família comparteixen caixa, immobles i deutes, un problema del negoci pot arribar a l’habitatge familiar.
- Els senyals són coneguts: préstecs sense documentar, avals que ningú no controla, béns familiars a nom de la societat.
- Es comença per un inventari de què és de qui i s’ordena després, mesurant abans l’efecte fiscal de cada pas.
En moltes empreses familiars la frontera entre el que és de l’empresa i el que és de la família s’ha anat difuminant amb els anys: un immoble aquí, un préstec allà, despeses que passen per la societat. Funciona, fins que deixa de funcionar.
Ningú no ho decideix un dia. S’hi arriba per comoditat: és més ràpid pagar una despesa personal des de la societat que justificar-la, o deixar que l’empresa avanci diners a un soci sense papers pel mig. Cada gest, per separat, sembla raonable. És la suma, amb els anys, el que difumina la frontera, i és llavors quan convé aturar-se a mirar el conjunt.
Per què importa
Barrejar els dos patrimonis exposa la família als riscos del negoci, complica la fiscalitat i fa molt més difícil vendre, donar entrada a un soci o preparar el relleu.
Una societat de responsabilitat limitada manté, en principi, el patrimoni personal dels socis al marge dels deutes del negoci. Aquesta protecció de la responsabilitat limitada es debilita quan la família ha donat avals personals, quan els béns familiars queden exposats a reclamacions vinculades a la societat o quan la separació no es respecta a la pràctica. Un creditor, un inspector o un comprador miraran precisament aquesta frontera.
Hi ha a més un cost d’oportunitat. Una empresa amb la tresoreria, els immobles i els préstecs barrejats és difícil de valorar i d’explicar a un tercer, i sovint és la dificultat per entendre’n els comptes, més que el negoci en si, el que frena una operació.
Els senyals d’alerta
Habitatges familiars a nom de la societat, préstecs entre socis sense documentar, avals personals sense control o una tresoreria que ningú no sap gaire bé de qui és.
Altres són menys visibles: despeses de la llar pagades amb la targeta de l’empresa, un cotxe o un habitatge l’ús dels quals no s’ha regulat mai, saldos amb socis que creixen any rere any sense que ningú els revisi o comptes bancaris amb signatures creuades. Cadascun pot tenir una explicació raonable. El que importa és que estigui documentat i que, a més del seu titular, algú sàpiga que existeix.
Per on començar
Per un inventari: què és de qui, quins deutes i avals hi ha i quins contractes hi ha entre la família i l’empresa. Amb aquesta foto, es veu què convé ordenar primer.
L’inventari ha d’incloure els documents: escriptures, contractes de préstec, pòlisses, actes, arrendaments i els avals signats amb els bancs. És freqüent descobrir que un acord verbal que tothom recordava de manera diferent no es va portar mai al paper. Dedicar unes setmanes a aquesta tasca amb el seu assessor habitual permet fixar prioritats: el que implica més risc o més cost sol ordenar-se primer.
Com s’ordena
Segons el cas: una societat patrimonial, arrendaments a preu de mercat, préstecs documentats o una política clara de dividends. Cada pas té efectes fiscals que cal mesurar abans.
No hi ha una fórmula vàlida per a tothom. Un arrendament a preu de mercat entre la família i la societat exigeix un contracte real i pagaments reals; un préstec documentat necessita condicions i una devolució efectiva; i una política de dividends clara permet que la família rebi de l’empresa el que li correspon per una via regular. Abans de moure un immoble o una participació, consulti amb el seu assessor fiscal: una reorganització pot tenir conseqüències en impostos, finançament i contractes vigents. Convé fer-ho per fases, amb calma i amb un calendari.
Separar no és complicar. És poder decidir sobre l’empresa sense posar en joc la casa familiar, i a l’inrevés.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
