- El 27 de juliol la presidenta de la Comissió Europea i Trump van tancar a Escòcia un acord comercial.
- Fixa un aranzel del 15 % per a la majoria de productes europeus, davant del 30 % amb què s’havia amenaçat.
- Dona certesa, però a un cost: convé recalcular preus i marges amb l’aranzel ja com a dada fixa.
El 27 de juliol del 2025, la presidenta de la Comissió Europea i Donald Trump van tancar a Escòcia un acord comercial que fixava un aranzel del 15 % per a la majoria de productes europeus. Aquesta xifra quedava molt per sota del 30 % amb què s’havia amenaçat setmanes abans, i posava fi, almenys en part, a una llarga etapa d’anuncis creuats i d’incertesa per als exportadors de totes dues ribes de l’Atlàntic. Per a molts empresaris, saber per fi quina seria la xifra era gairebé tan important com la xifra mateixa.
Per a les empreses europees amb exposició als Estats Units, la notícia tenia dues lectures. D’una banda, evitava el pitjor escenari i donava, per fi, una referència sobre la qual calcular. De l’altra, consolidava un recàrrec que abans no existia en aquesta magnitud, i que caldria absorbir, traslladar o compensar d’alguna manera en els mesos següents, segons la força negociadora de cada empresa. Un recàrrec del 15 % afecta de manera diferent un producte d’alt valor afegit que una mercaderia de marge estret.
Què es va pactar
L’aranzel del 15 % pactat no eliminava el gravamen, però el situava en un nivell clarament inferior al pitjor escenari que s’havia plantejat.
Com en altres pactes d’aquest tipus, el titular no ho explica tot. Hi ha productes amb tractaments específics, calendaris d’aplicació i detalls tècnics que determinen quant es paga realment. La majoria dels productes no vol dir tots, i la diferència entre la xifra general i la que s’aplica a una mercaderia concreta pot ser important per a qui exporta, per la qual cosa convé consultar el detall amb l’assessor duaner. També convé comprovar des de quina data s’aplica cada tractament, perquè les mercaderies en trànsit poden quedar sotmeses a condicions diferents.
Certesa, però a un cost
L’acord donava certesa, tot i que a un cost. Després de mesos d’anuncis creuats, les empreses sabien per fi a què atenir-se, i això permet planificar. Però un 15 % continua sent un recàrrec important per a productes que abans entraven amb aranzels molt baixos.
Saber a què atenir-se té un valor propi: permet fixar preus, negociar amb clients i proveïdors i calcular marges sense haver de preveure diversos escenaris alhora. Tot i així, la certesa no és absoluta, perquè els acords es poden revisar i l’entorn comercial ha demostrat que pot canviar amb rapidesa, de manera que convé mantenir certa flexibilitat en els plans.
Recalcular preus i marges
Per als exportadors espanyols, era el moment de recalcular preus i marges amb el nou aranzel ja com a dada fixa. Convé valorar quina part absorbeix l’empresa, quina part es trasllada al client i si hi ha productes o mercats on l’equació deixa de sortir i val la pena buscar alternatives.
Una manera pràctica de fer-ho és preparar una taula per producte amb el preu actual, el cost de l’aranzel, el marge resultant i la sensibilitat del client a una pujada. Amb ella es poden prendre decisions informades: mantenir, apujar preus, ajustar el producte o adreçar-se a altres mercats. Un assessor pot ajudar a contrastar els números i a preparar la conversa amb els clients. Com abans es faci aquest càlcul, més marge hi haurà per decidir amb calma.
Un cost conegut és més fàcil de gestionar que una amenaça incerta.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
