- El 18 de juliol Trump va signar la llei GENIUS, el primer marc federal per a les monedes estables vinculades al dòlar.
- Exigeix reserves i supervisió als qui les emeten.
- Una regulació clara no garanteix guanys, però redueix la incertesa jurídica; les empreses han de conèixer les seves obligacions.
El 18 de juliol del 2025, Donald Trump va signar la llei GENIUS, el primer marc federal dels Estats Units per a les monedes estables, criptoactius vinculats al dòlar. La norma estableix requisits de reserves i de supervisió per als qui les emeten. Després d’anys en què aquest tipus d’actius operava en un terreny poc definit, el país feia un pas cap a regles més clares. Europa ja havia avançat en aquesta direcció, de manera que a banda i banda de l’Atlàntic hi havia ja un marc, amb diferències que convé conèixer.
Les monedes estables s’han convertit en una peça important de l’ecosistema dels criptoactius, perquè permeten moure valor entre el món tradicional i el digital sense la volatilitat d’altres actius. Que es regulin vol dir que els seus emissors tindran obligacions concretes, i que els usuaris i les empreses podran recolzar-se en un marc més estable per prendre les seves decisions. Tot i així, una llei no converteix un emissor en un lloc lliure de riscos: la solvència i la gestió de cada emissor continuen sent rellevants.
Què és una moneda estable
Una moneda estable és un criptoactiu dissenyat per mantenir un valor fix, en aquest cas vinculat al dòlar. S’usa per a pagaments, transferències i com a pont entre els diners tradicionals i el món cripto, i la seva fiabilitat depèn que qui l’emet disposi de reserves suficients.
La seva estabilitat no és automàtica: depèn que cada unitat estigui realment recolzada per actius líquids i que qui l’emet compleixi el que promet. Quan aquesta confiança es perd, el valor pot allunyar-se del que es pretenia mantenir, amb conseqüències per als qui les utilitzaven com a mitjà de pagament o com a dipòsit. Per això és tan important saber quin suport hi ha. Aquesta informació hauria de ser pública i clara, i qui utilitzi una moneda estable per operar o guardar fons faria bé de consultar-la.
Què exigeix la llei
La llei GENIUS és el primer marc federal per a aquest tipus d’actius als Estats Units. Estableix requisits de reserves i supervisió, és a dir, obliga qui emet aquestes monedes a recolzar-les i a sotmetre’s al control de les autoritats.
Els requisits de reserves busquen que hi hagi actius suficients per atendre qui vulgui recuperar els seus diners, i la supervisió permet comprovar que l’emissor compleix. És un enfocament similar al que existeix per a altres entitats financeres, adaptat a una tecnologia nova. La seva eficàcia dependrà de com s’apliqui a la pràctica i de com reaccionin els emissors. Els mercats solen trigar a adaptar-se a una nova norma, i els primers mesos poden aportar aclariments o ajustos.
Regles per als criptoactius
Després d’anys d’incertesa, els Estats Units i Europa tenien ja regles per als criptoactius. La regulació no elimina el risc, però permet distingir millor els actors seriosos. Per a empreses que operen amb criptoactius, és important conèixer quines obligacions els afecten a cada jurisdicció i mantenir la documentació en regla.
Això inclou saber si cal registre o autorització, quins controls d’identificació s’exigeixen als clients, com s’informa les autoritats i com es tracten fiscalment les operacions. Un assessor jurídic i fiscal amb experiència en el sector pot ajudar a ordenar aquests aspectes abans que es converteixin en un problema, i a revisar els procediments interns quan canviï la normativa. Les empreses que ja treballen amb aquests actius haurien de comprovar també amb el seu banc com es tracten aquestes operacions a la pràctica.
Una regulació clara no garanteix guanys, però sí que redueix la incertesa jurídica.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
