El Congrés tomba el decret antiapagades

El dimarts 22 de juliol del 2025, el Congrés dels Diputats va rebutjar convalidar el reial decret llei aprovat al juny per reforçar el sistema elèctric després de l’apagada del 28 d’abril. La votació va acabar amb 183 vots en contra i 165 a favor, sense abstencions. Hi van votar en contra el PP, Vox i tres socis d’investidura del Govern —Podem, Junts i el BNG—, a més d’un diputat integrat al grup de Sumar; a favor, ERC, el PNB, EH Bildu i Coalición Canaria, entre d’altres.

El Govern va anunciar, per boca del ministre d’Indústria, Jordi Hereu, que tornarà a presentar-ne el contingut. El PP va considerar el text incomplet i Podem va sostenir que no incloïa cap mesura rellevant davant d’una nova apagada. Un dia abans, el 21 de juliol, també havia decaigut, per falta de ratificació del Parlament, el decret llei català sobre resiliència del subministrament elèctric.

Què passa quan decau un decret

Un reial decret llei entra en vigor en publicar-se, però el Congrés l’ha de convalidar en el termini de trenta dies. Si no ho fa, la norma queda derogada. La derogació, en principi, no esborra el que va passar mentre va ser vigent, però retira el marc cap endavant: el que la norma preveia per al futur deixa d’aplicar-se i els procediments en curs depenen del que el Govern decideixi després. És un control democràtic previst perquè el Govern no legisli per decret de manera indefinida sense suport parlamentari.

És un mecanisme habitual en un Parlament fragmentat: el Govern legisla amb decrets que necessiten majories puntuals i, quan la majoria falla, el decret cau sencer, incloses mesures que tenien un suport ampli. Per això és freqüent que l’Executiu reobri la via amb un altre instrument, com un projecte de llei o un reial decret ordinari, que no exigeix el mateix tràmit de convalidació. Per al ciutadà i l’empresa, el resultat pràctic és la incertesa: cada decret que cau obliga a refer càlculs i terminis que semblaven tancats.

Per què importava el text

L’apagada va demostrar que reforçar el sistema elèctric no és només qüestió de generar més energia, sinó d’estabilitat: capacitat de mantenir la tensió, d’emmagatzemar electricitat i de reaccionar amb rapidesa davant d’una fallada. El decret es va presentar per avançar en aquesta línia i evitar episodis com el d’abril, i els partits van discrepar sobre si les mesures eren suficients. Aquesta estabilitat depèn d’inversions en xarxa, emmagatzematge i control de la tensió, que requereixen anys de planificació i un marc regulatori previsible.

Per a les empreses del sector, la caiguda suposa tornar a esperar. Els qui tenen projectes d’emmagatzematge, renovables o connexions de gran consum depenen de normes d’accés, permisos i retribució que poden quedar en suspens fins que hi hagi un nou text. Per a la resta, l’apagada continua sent un recordatori que la continuïtat del subministrament no depèn només del propi negoci. La incertesa regulatòria encareix el finançament dels projectes i pot endarrerir decisions d’inversió que ja estaven en marxa.

Què convé vigilar

Si la seva empresa tramita projectes de generació, emmagatzematge o connexió, convé revisar amb el seu assessor quina part del procediment es basava en el decret i què passa ara amb els terminis. I seguir el calendari: el Govern ha dit que el tornarà a presentar, però encara no se’n coneix ni el format ni la data.

Per a qualsevol altra empresa, l’ensenyament continua sent el d’abril: comptar amb un pla de continuïtat, un suport energètic per a l’essencial i una assegurança que cobreixi la interrupció del subministrament. Una norma, per bona que sigui, no substitueix aquesta preparació pròpia.

Una xarxa més robusta es decideix al Parlament, però la continuïtat de cada negoci es decideix a casa.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.