- La Directiva (UE) 2025/794 va entrar en vigor el 17 d’abril i endarrereix dos anys l’informe de sostenibilitat de moltes empreses.
- També ajorna un any la transposició de la diligència deguda i en retarda l’aplicació a les empreses afectades.
- Les obligacions de fons no desapareixen: el que canvia és el calendari, i la negociació sobre el contingut continua oberta.
El 16 d’abril del 2025 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea la Directiva (UE) 2025/794, aprovada pel Consell el 14 d’abril, que va entrar en vigor l’endemà, el 17 d’abril. És l’anomenada directiva «stop-the-clock», inclosa al paquet òmnibus de simplificació que la Comissió va presentar el 26 de febrer. Endarrereix els terminis de la Directiva d’informació corporativa sobre sostenibilitat (CSRD) i de la Directiva de diligència deguda (CSDDD).
L’objectiu declarat és donar temps a les empreses i als legisladors mentre es negocia una reforma de fons, de manera que les companyies que encara no havien començat no inverteixin en processos que podrien canviar. Per a qui ja s’estava preparant, la notícia no elimina la feina feta, però sí que reordena les prioritats i el calendari dels dos anys vinents, i convé entendre exactament què s’ajorna i què no.
Què s’ajorna en l’informe de sostenibilitat
A la CSRD, les grans empreses que encara no havien començat a informar i les matrius de grups grans hauran de fer-ho per als exercicis que comencin a partir de l’1 de gener del 2027, dos anys més tard del previst. Les petites i mitjanes empreses cotitzades, excloses les microempreses i determinades entitats financeres petites i no complexes, ho faran des dels exercicis que comencin a partir de l’1 de gener del 2028.
Les companyies de la primera onada, és a dir, les que ja estaven obligades a informar sobre el 2024, no es veuen afectades i mantenen les seves obligacions. Aquesta diferència és rellevant: els grans grups que ja informen continuaran demanant dades de sostenibilitat als seus proveïdors, tot i que aquests tinguin una obligació legal pròpia ajornada. A la pràctica, moltes pimes continuaran rebent qüestionaris dels seus clients.
Què canvia en la diligència deguda
La CSDDD obliga les grans empreses a identificar i prevenir els efectes negatius de la seva activitat i de la seva cadena de valor sobre els drets humans i el medi ambient. La nova directiva amplia un any el termini de transposició, fins al 26 de juliol del 2027, i endarrereix l’aplicació a les empreses més grans, les de més de 3.000 treballadors i 900 milions d’euros de volum de negocis net mundial, fins al 26 de juliol del 2028.
Per a la resta d’empreses incloses, l’aplicació es trasllada al 26 de juliol del 2029, i les mesures sobre plans de transició climàtica s’aplicaran a partir dels exercicis que comencin des de l’1 de gener del 2029 o del 2030, segons el grup. Els Estats que ja haguessin transposat la CSDDD hauran d’ajustar les seves dates. Aquesta directiva s’ha d’incorporar a les legislacions nacionals abans del 31 de desembre del 2025, i es va aprovar per un procediment accelerat precisament per evitar que les empreses arribessin a obligacions el contingut de les quals havia de canviar.
Què convé revisar
Un ajornament no és una renúncia. Les empreses poden aprofitar el temps addicional per identificar quines dades de sostenibilitat ja recullen, qui n’és responsable i quins sistemes caldrien, sense precipitar-se en inversions que depenguin del contingut final de la reforma, encara en negociació. Mantenir un nivell raonable de preparació evita improvisar quan el calendari es concreti.
També convé revisar els contractes amb grans clients i amb entitats financeres, que sovint inclouen clàusules d’informació o de compliment ambiental i social, i seguir la transposició a Espanya, on cada Estat ha d’incorporar la directiva al seu dret intern. Aquesta informació és de caràcter general; consulti amb el seu assessor com afecta la seva empresa o grup.
En sostenibilitat corporativa, guanyar temps només serveix si s’utilitza per preparar-se millor.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


