La gran apagada

El 28 d’abril del 2025, poc després del migdia, una apagada va deixar sense electricitat tota l’Espanya peninsular i Portugal. En qüestió de segons es van aturar els trens, van deixar de funcionar els semàfors, els comerços van haver de tancar o treballar a les fosques i les comunicacions mòbils van començar a fallar. El subministrament es va anar recuperant de manera esglaonada i va trigar hores a tornar a la normalitat a tot el territori.

Per a milions de persones va ser una experiència inèdita: un sistema que donem per fet, i que gairebé mai no falla, va desaparèixer de cop. Per a les empreses va ser alguna cosa més que una anècdota: una prova real, sense avís previ, de fins a quin punt estaven preparades per operar sense llum.

Com funciona la xarxa i per què cau sencera

La xarxa elèctrica és un sistema en equilibri permanent: a cada instant, l’electricitat que es genera ha de coincidir amb la que es consumeix. Quan aquest equilibri es trenca de manera brusca, les proteccions automàtiques desconnecten centrals i línies per evitar danys més grans. Si la pertorbació és prou gran, aquestes desconnexions s’encadenen i tot el sistema s’apaga.

Tornar-lo a encendre no és immediat. La reposició es fa per zones, a poc a poc, perquè la xarxa vagi recuperant estabilitat, i depèn de centrals capaces d’arrencar per si mateixes i de les connexions amb els països veïns. La península Ibèrica, amb una interconnexió limitada amb la resta d’Europa, té menys suport exterior que altres regions en situacions així. Per això la recuperació es mesura en hores i no en minuts.

El que va quedar al descobert

L’apagada va deixar a la vista una cadena de dependències que en el dia a dia no es veu. Sense electricitat no hi ha datàfons ni caixers, i molts comerços van descobrir que no podien cobrar. Sense cobertura, els equips no es podien coordinar. Sense servidors ni connexió, els sistemes de gestió, les reserves o la facturació es van aturar. I sense semàfors ni trens, bona part de la plantilla no podia arribar al lloc de treball o tornar-ne.

Les empreses que van resistir millor no van ser necessàriament les més grans, sinó les que havien pensat abans en l’escenari: les que tenien generadors o bateries per a l’imprescindible, còpies de seguretat fora de les seves instal·lacions, una mica d’efectiu, un protocol de comunicació i responsables designats per decidir. Per a infraestructures que depenen de la xarxa de manera contínua, com els centres de dades o la mineria, la redundància energètica va passar de ser un cost discutible a formar part del disseny.

Què convé revisar a la seva empresa

Un bon punt de partida és fer-se cinc preguntes senzilles. Primer, quins processos no es poden aturar i quant de temps pot aguantar el negoci sense ells. Segon, quin suport energètic hi ha per a aquests processos i quan es va provar per última vegada. Tercer, on són les còpies de seguretat de la informació crítica i si es poden recuperar sense accés a l’oficina. Quart, com es comunica l’empresa amb la plantilla, els clients i els proveïdors si fallen els telèfons. I cinquè, què cobreix realment l’assegurança: moltes pòlisses distingeixen entre danys materials i pèrdua de beneficis per interrupció, i no sempre inclouen els talls de subministrament externs.

Les respostes no exigeixen grans inversions en tots els casos. Sovint n’hi ha prou amb un document clar, unes poques decisions preses per endavant i un simulacre l’any. El que no funciona és improvisar en el moment en què marxa la llum.

La continuïtat del negoci es prepara quan tot funciona, no quan s’apaga la llum.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.