- El 8 d’abril el Govern va aprovar un pla de resposta als aranzels amb més de 14.000 milions d’euros.
- Combina finançament, avals i ajuts a la internacionalització: ajuden a finançar la transició, no a evitar-la.
- La resposta de fons és diversificar mercats, cosa que porta temps i convé començar com abans millor.
El 8 d’abril del 2025, el Govern va aprovar un pla de resposta als aranzels nord-americans, amb línies de finançament, avals i ajuts a la internacionalització per més de 14.000 milions d’euros. L’aprovació va arribar pocs dies després de l’anunci dels aranzels recíprocs, quan les empreses exportadores encara intentaven entendre com els afectaria el nou escenari. Era una resposta pública a un problema que afectava, sobretot, els qui venien als Estats Units.
Quan un país respon a una pertorbació exterior amb un pla de suport, sol fer-ho amb tres tipus d’eines: diners (finançament), garanties (avals) i estímuls per obrir nous mercats. Cadascuna compleix una funció diferent i s’adreça a empreses amb necessitats diferents. Entendre quina encaixa amb la situació de cada companyia és el primer pas per treure partit del pla i no perdre un ajut per desconeixement. Convé, a més, comprovar si l’empresa pot acollir-se a diverses línies alhora i si són compatibles entre si, cosa que no sempre és evident a primera vista.
Què inclou el pla
El pla combinava tres instruments: línies de finançament, avals i ajuts per internacionalitzar-se, amb una dotació total superior als 14.000 milions d’euros. Els avals públics faciliten que un banc concedeixi crèdit a una empresa que, sense aquesta garantia, ho tindria més difícil, perquè l’Estat assumeix part del risc d’impagament.
Les línies de finançament ofereixen crèdit en condicions preferents, mentre que els ajuts a la internacionalització cobreixen part del cost d’obrir nous mercats, com missions comercials, estudis de mercat o adaptació de productes. Cada instrument té els seus propis requisits, destinataris i terminis, que es concreten en les convocatòries i en la normativa que les desenvolupa.
Oxigen a curt termini
Els ajuts donaven oxigen, però no resolen per si sols el problema de fons, que és la pèrdua de competitivitat en un mercat. Ajuden a finançar la transició, no a evitar-la, i el seu accés requereix complir condicions i presentar la sol·licitud en termini. Un ajut que se sol·licita tard o mal documentat és, a efectes pràctics, un ajut perdut.
A la pràctica, convé preparar amb antelació la documentació que sol demanar-se: comptes anuals, previsions de tresoreria, detall de les vendes per mercats i justificació de l’impacte dels aranzels. Un assessor financer o la gestoria poden revisar els requisits i ajudar a presentar les sol·licituds amb garanties, i a decidir si el crèdit, l’aval o la subvenció és el que realment encaixa amb l’empresa. Una petició ben enfocada i presentada a temps sol tenir més recorregut que moltes sol·licituds genèriques.
La resposta de fons
La resposta de fons era diversificar mercats. Per als exportadors amb molta dependència dels Estats Units, buscar nous destins es va tornar prioritari: estudiar la demanda, adaptar el producte i construir una xarxa comercial porta temps, i com abans es comença, menys dependent s’és d’un sol client.
Diversificar no vol dir abandonar un mercat important, sinó reduir el risc de dependre’n. Un camí raonable és començar per mercats propers i culturalment pròxims, amb menys barreres, i anar ampliant a mesura que s’aprèn. També pot ajudar buscar socis locals, assistir a fires sectorials o aprofitar els acords comercials que la Unió Europea manté amb altres països, sempre amb un pla realista de costos i terminis. Cada pas que es fa en aquesta direcció redueix l’exposició a una decisió aliena i millora la capacitat de negociar amb qualsevol client.
Els ajuts compren temps, i el temps s’ha d’usar per canviar el que importa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
