Espanya aprova un pla de defensa

El 22 d’abril del 2025, el Govern va aprovar un pla de més de 10.000 milions d’euros per assolir aquell mateix any una despesa en defensa del 2 % del PIB, el compromís amb l’OTAN. El pla s’emmarcava en el gir europeu cap a una major inversió en seguretat, iniciat setmanes abans amb el pla ReArm Europe i amb la reforma alemanya del fre al deute.

Per al conjunt de l’economia, un augment d’aquesta mida en la despesa pública té efectes que van més enllà de l’àmbit militar. Es tracta de comandes a la indústria, d’inversió en tecnologia i d’ocupació qualificada, però també de pressupostos que s’hauran de finançar i de prioritats que competeixen entre si. És un debat que afecta empreses i famílies, encara que sigui de lluny, i que mereix seguir-se amb calma i amb informació fiable. En aquest seguiment, convé distingir el que s’ha anunciat del que s’ha executat i els imports totals dels que corresponen a cada exercici.

El compromís amb l’OTAN

L’objectiu del 2 % del PIB és el compromís de despesa en defensa que els aliats de l’OTAN van assumir, i Espanya feia temps que estava per sota d’aquesta xifra. El pla, de més de 10.000 milions d’euros, volia tancar aquesta distància aquell mateix any.

Els compromisos d’aquest tipus es mesuren com a percentatge del PIB, de manera que la seva traducció en euros depèn de la mida de l’economia. Complir-los exigeix decisions pressupostàries concretes, que es reflecteixen en contractes, en programes de compra i en inversions que, un cop compromeses, es prolonguen durant anys. Per això l’anunci d’un pla és només el principi d’un procés llarg. Entre l’anunci i els primers contractes pot transcórrer un temps considerable, de manera que qui vulgui participar-hi ha de preparar la seva candidatura amb antelació.

Cap on van els diners

La despesa en defensa s’adreçava en bona part a tecnologia, ciberseguretat i equipament. No es tracta només de material militar clàssic: bona part dels diners va a programari, comunicacions, sensors i protecció d’infraestructures, àmbits en què operen empreses tecnològiques i industrials de mides molt diferents.

Això significa que l’impacte no es limita a les grans companyies tradicionals del sector. Petites empreses especialitzades en ciberseguretat, en enginyeria, en electrònica o en serveis de suport poden participar com a proveïdores, normalment a través de contractistes principals. La porta és oberta, però requereix preparació, paciència i una bona comprensió de com funcionen les compres públiques. Els plecs, els terminis de licitació i les exigències de subcontractació són detalls que marquen la diferència entre presentar una oferta viable i fer-ho debades.

Una oportunitat exigent

Per a empreses industrials i tecnològiques espanyoles, s’obria una línia de negoci amb requisits molt exigents. Les compres públiques de defensa solen demanar certificacions, seguretat de la informació i terminis llargs, de manera que convé avaluar amb realisme si l’empresa pot complir-los i amb quins socis.

Un primer pas raonable és revisar les certificacions i els estàndards de qualitat que ja es tenen, identificar què falta i estimar el cost i el temps d’obtenir-ho. També convé valorar l’efecte sobre l’organització: personal amb habilitacions de seguretat, processos documentats i capacitat per atendre cicles de venda llargs. Amb aquesta informació, una decisió meditada és millor que una cursa per arribar primer. I si finalment es decideix no entrar en aquest sector, aquesta reflexió no haurà estat debades: millorar certificacions i seguretat de la informació beneficia també la resta del negoci.

Una oportunitat pública no ho és per a tothom: ho és per a qui compleix els requisits.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.