- El 2 d’abril Trump va anunciar aranzels «recíprocs» a gairebé tots els països: un mínim del 10 % i tipus més alts per a molts.
- A la Unió Europea li va correspondre un 20 %, i les borses mundials es van enfonsar els dies següents.
- La pregunta ja no és si hi haurà aranzels, sinó com conviure-hi: costos reals, preus, contractes i diversificació.
El 2 d’abril del 2025, Donald Trump va anunciar aranzels «recíprocs» a gairebé tots els països del món: un mínim del 10 % i tipus més alts per a molts d’ells, entre els quals un 20 % per a la Unió Europea. La jornada va passar a conèixer-se com el «Dia de l’Alliberament», un nom que reflectia l’abast que es volia donar a la mesura.
Les borses mundials es van enfonsar els dies següents. La reacció dels mercats reflectia, més que una xifra concreta, la sorpresa per la dimensió del canvi: un sistema comercial construït durant dècades sobre regles comunes es veia de sobte sotmès a una lògica diferent, en què cada país negociava la seva pròpia posició davant dels Estats Units. Per a qui dirigeix una empresa, la conseqüència pràctica va ser immediata: els costos d’exportar als Estats Units i de competir amb productes d’altres països canviaven alhora.
Què significa «recíprocs»
Amb aquest nom es presentava un sistema en què els Estats Units aplicarien a cada país un aranzel calculat en funció de la seva relació comercial amb ells. A la pràctica va suposar un aranzel de base del 10 % per a gairebé tots i tipus més elevats per a molts, entre els quals el 20 % per a la Unió Europea.
La paraula «recíproc» suggereix un tracte simètric, però un aranzel és sempre una decisió unilateral de qui l’imposa. El que és important per a una empresa no és el nom, sinó el resultat: quant més costa vendre un producte concret en aquest mercat, des de quina data i amb quines excepcions, que són les dades que cal obtenir de les fonts oficials i de l’assessor duaner. Convé desconfiar de les simplificacions i de les xifres de titular, perquè l’efecte real varia molt segons el producte, l’origen dels components i la classificació duanera.
Un canvi històric
Va ser el major canvi en la política comercial nord-americana en gairebé un segle. Durant dècades el comerç mundial s’havia organitzat al voltant d’aranzels baixos i regles comunes; l’anunci va posar en qüestió aquesta base i va provocar caigudes generalitzades a les borses de tot el món.
Un canvi d’aquesta escala no s’assimila en dies. Les empreses triguen a ajustar preus, proveïdors i rutes, i els consumidors triguen a notar els efectes a les botigues. Mentrestant, la incertesa és el factor dominant, i amb ella la temptació de reaccionar a cada notícia. Una actitud més útil és identificar amb calma quina part del negoci depèn de les condicions que acaben de canviar. Fer-ho per escrit, amb un responsable i un calendari, evita que l’afer quedi en una preocupació general.
Conviure amb els aranzels
Per a qualsevol empresa exportadora, la pregunta ja no era si hi hauria aranzels, sinó com conviure-hi. Això passa per conèixer el cost real de vendre en cada mercat, revisar els preus i els contractes, i valorar la diversificació de clients i proveïdors, sense esperar que el panorama sigui definitiu.
A la pràctica, convé parlar amb els clients sobre qui assumeix quina part del cost, revisar els marges producte per producte i explorar mercats alternatius amb paciència, perquè obrir-los porta temps. Les empreses que importen també haurien de revisar els seus costos, ja que altres països poden respondre amb mesures pròpies. Cada decisió s’ha de sostenir en dades pròpies i no en titulars. I convé recordar que la situació podia continuar evolucionant, de manera que una revisió periòdica és preferible a una decisió única.
Quan canvien les regles del comerç, guanya qui s’adapta primer amb criteri, no amb pressa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
