Aranzels del 25 % als cotxes importats

El 26 de març del 2025, el president Trump va anunciar aranzels del 25 % als automòbils importats, en vigor des de l’abril, i a partir del maig a moltes peces. L’automòbil és un dels majors sectors industrials del món i també dels més internacionalitzats, de manera que una mesura d’aquest tipus repercuteix en fàbriques, proveïdors i concessionaris de diversos continents.

Per a Europa, i per a Espanya en particular, el sector de l’automòbil té un pes especial en l’ocupació i en les exportacions. Un cotxe es compon de milers de peces fabricades en diferents llocs, i la competitivitat d’una marca depèn de costos, terminis i volums molt ajustats. Un aranzel del 25 % pot alterar aquest equilibri amb rapidesa, i no només per a les grans marques. Els efectes depenen de quant produeixi cada fabricant al propi mercat nord-americà i de quantes peces importi, i per això la mateixa mesura pot afectar de manera molt diferent dues marques competidores.

Cotxes i peces

L’aranzel no es limitava als vehicles acabats: des del maig arribava també a moltes peces. Això importa perquè un cotxe es fabrica amb components que creuen fronteres diverses vegades, de manera que el gravamen afecta tota la cadena, no només la marca que el ven. Com més repartida està la producció, més punts de contacte amb l’aranzel. Per això les primeres estimacions d’impacte convé prendre-les amb cautela: la cadena és llarga i els efectes es van coneixent a mesura que es renegocien els contractes.

Quan el gravamen s’aplica a peces a més de cotxes complets, també es veuen afectats els fabricants que produeixen dins dels Estats Units amb components importats. La mesura, per tant, no només encareix el vehicle que arriba de fora, sinó que complica els costos de qui el munta allà. És un recordatori de com d’entrellaçades estan avui les cadenes de producció.

Una indústria molt connectada

Espanya és un dels grans fabricants de cotxes d’Europa i els seus proveïdors exporten a tot el món. Els fabricants de components, els tallers d’utillatge i les empreses de logística depenen de les comandes de les plantes, i un canvi en la demanda d’un mercat es transmet a tots ells amb rapidesa.

Moltes d’aquestes empreses són pimes que treballen per a un sol client o per a pocs, i la capacitat de reacció de les quals és limitada. Un canvi en les comandes pot afectar la plantilla, el calendari d’inversions i el finançament, i convé que ho pensin amb antelació, en lloc d’esperar que l’efecte aparegui al compte de resultats. Una conversa oberta amb el client principal sobre els seus plans sol aportar més informació que qualsevol estimació externa.

Recalcular marges i rutes

Les empreses del sector havien de recalcular marges i rutes comercials. Convé analitzar quina part de les vendes arriba, directament o indirectament, al mercat nord-americà, quins contractes permeten repercutir l’aranzel i quines alternatives hi ha en altres destinacions o en una producció més propera al client.

Aquesta anàlisi ha d’incloure els clients dels clients: una empresa que no exporta als Estats Units pot dependre d’una altra que sí que ho fa. També convé comprovar l’estat de les línies de crèdit i dels terminis de pagament, perquè una caiguda de comandes afecta primer la tresoreria. Un assessor pot ajudar a preparar escenaris i a parlar amb els bancs abans de necessitar-ho. Tot plegat sense perdre de vista que la mesura podia canviar, de manera que els plans han de ser flexibles i revisar-se amb cert ritme.

En una cadena tan llarga, l’aranzel el noten fins i tot els qui mai no van exportar als Estats Units.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.