Nvidia guanya un rècord en un sol dia

El 22 de febrer del 2024, després de presentar resultats, Nvidia va sumar en borsa el valor més gran mai guanyat per una empresa en una sola sessió. Els índexs nord-americans i europeus van marcar màxims aquell mateix dia. La notícia va cridar l’atenció no només per la xifra, sinó pel que revelava: la influència d’unes poques companyies, vinculades a la intel·ligència artificial, sobre el comportament dels mercats. És un fenomen que ja s’observava, però que aquell dia va adquirir una dimensió especial.

Per a qui inverteix en fons indexats, o té part del seu patrimoni en accions, l’episodi és una bona ocasió per preguntar-se què hi ha realment a la seva cartera. Aquesta nota és informació general i no una recomanació d’inversió; el seu propòsit és explicar com es formen els índexs, per què alguns valors pesen més que altres i quines conseqüències té això per a la diversificació.

Què va passar

Nvidia, els xips de la qual alimenten la intel·ligència artificial, va presentar resultats i la seva cotització es va disparar. Sumar tant valor en una sola sessió no tenia precedents en una empresa cotitzada, i l’efecte es va contagiar als principals índexs borsaris d’ambdues ribes de l’Atlàntic. Els resultats confirmaven que la demanda d’aquests processadors seguia creixent amb força. Els inversors van interpretar que la tecnologia no era només una promesa, sinó una font real d’ingressos.

Una cotització que puja amb aquesta rapidesa reflecteix un canvi brusc en les expectatives dels inversors sobre els beneficis futurs de la companyia. No vol dir que l’empresa hagi guanyat aquests diners en un dia, sinó que el mercat valora ara més les seves perspectives. Aquesta valoració pot canviar amb la mateixa rapidesa si els resultats o l’entorn es modifiquen, i convé recordar-ho en llegir un titular d’aquest tipus.

El pes de les grans

La concentració de les pujades en poques empreses tecnològiques era cada vegada més gran. Els índexs ponderen per mida, de manera que les companyies més grans pesen més. Quan les majors pugen, l’índex puja amb elles encara que la majoria de les empreses que el componen evolucionin de manera més modesta, de manera que el resultat agregat pot amagar situacions molt diferents. Un índex pot pujar un dia perquè ho fan cinc empreses, mentre la majoria de la resta es manté o baixa.

Una cartera que replica un índex estava, sense saber-ho, cada vegada més apostada a la intel·ligència artificial. Un inversor que creu estar repartit entre centenars d’empreses pot tenir, a la pràctica, una part considerable dels seus diners concentrada en un grapat de noms. No és necessàriament dolent, però sí una cosa que convé conèixer i decidir de manera conscient, i no descobrir quan el mercat corregeix. El mateix passa amb qui posseeix diversos fons diferents que, en el fons, comparteixen les mateixes grans companyies.

Què convé revisar

Convé saber què hi ha realment dins dels fons indexats que es posseeixen, quant pesen les companyies més grans i si la cartera en conjunt està equilibrada per sectors i regions, d’acord amb el perfil i els objectius de cada persona. La documentació del fons sol detallar les posicions més grans, i és una informació senzilla de consultar que molts inversors no miren. Dedicar uns minuts a consultar-la sol aportar més claredat que seguir la cotització cada dia.

Després convé preguntar-se si aquesta composició és la que es vol. Si la resposta és que es desitja més equilibri, hi ha maneres d’aconseguir-ho, cadascuna amb els seus costos i les seves implicacions fiscals, que convé valorar amb l’assessor. Si la resposta és que s’accepta la concentració, és important fer-ho sabent què s’espera d’ella i què passaria si les grans companyies corregissin amb força. En qualsevol cas, és una decisió que convé prendre amb informació i no per inèrcia.

Diversificar no és tenir molts fons, sinó tenir coses diferents.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.