- El 5 de març bitcoin va superar per primera vegada el seu màxim històric de novembre del 2021, per sobre de 69.000 dòlars.
- L’impuls va venir de les entrades als nous fons cotitzats, i l’or també marcava rècords.
- La volatilitat continuava: un preu que puja amb rapidesa també pot caure amb rapidesa, i convé decidir per endavant quant s’està disposat a exposar.
El 5 de març del 2024, bitcoin va superar per primera vegada el seu màxim històric de novembre del 2021, per sobre de 69.000 dòlars. L’impuls va venir de les entrades de diners als nous fons cotitzats, aprovats setmanes abans, mentre l’or també marcava rècords. Per a l’actiu, era el final d’un llarg període en què el preu havia estat per sota d’aquell sostre.
Els màxims històrics atrauen l’atenció del públic, dels mitjans i de qui no havia prestat abans atenció a l’actiu. Aquesta atenció és comprensible, però també un risc: les decisions preses per l’emoció d’un titular solen ser pitjors que les que es prenen amb un pla. Aquesta nota és informació general, no una recomanació d’inversió; el seu objectiu és donar context per entendre millor el que va passar.
Un màxim històric
Creuar aquest nivell tancava una llarga espera. Les entrades als nous fons cotitzats explicaven bona part del moviment, i l’or també marcava rècords en aquelles mateixes setmanes. Que dos actius de naturalesa tan diferent arribessin a màxims gairebé alhora suggeria un context de cerca de refugi i d’abundància de liquiditat als mercats. És una interpretació, no una certesa, i cada observador pot arribar a una conclusió diferent.
Convé, tanmateix, ser prudents en interpretar un màxim. Un rècord descriu un nivell de preu, no la qualitat d’una inversió ni la probabilitat que el preu continuï pujant. Qui va comprar al màxim anterior i va esperar més de dos anys per recuperar-ne el valor sap que els sostres poden trigar molt a superar-se, i que el recorregut fins a ells pot ser tortuós.
Un inversor diferent
Després de l’hivern cripto del 2022, l’actiu recuperava màxims amb un perfil d’inversor diferent: més institucional i amb productes regulats pel mig. Canvia qui compra, però no necessàriament com es comporta el preu. Els grans gestors i les entitats supervisades aporten volum i estructura, però no eliminen la naturalesa especulativa d’un actiu el valor del qual depèn de la confiança dels seus compradors. A la pràctica, la mida de les entrades pot amplificar tant les pujades com les baixades.
Aquesta major presència institucional té avantatges, com l’accés a productes transparents i supervisats, i també implicacions, com la major sincronització amb la resta dels mercats financers. En moments de tensió, els grans inversors poden reduir risc en bloc, i això també afecta bitcoin. Entendre aquesta relació evita la idea que es tracta d’un actiu completament independent del que passa a la resta de l’economia.
El risc continua aquí
La volatilitat continuava: la recuperació no canvia la naturalesa del risc. Un preu que puja amb rapidesa també pot caure amb rapidesa. Convé decidir per endavant quina part del patrimoni s’està disposat a exposar a un actiu així, i no revisar aquesta decisió al ritme de les cotitzacions, perquè la temptació d’augmentar l’aposta després d’una pujada, o d’abandonar-la després d’una caiguda, sol costar diners. Els canvis de criteri basats en el preu del dia rarament són una bona guia.
Un plantejament prudent consisteix a definir quin paper tindria l’actiu en el conjunt del patrimoni, quina pèrdua es podria suportar sense alterar els plans vitals i quant de temps es pot mantenir la posició sense necessitar aquests diners. Parlar-ne amb un assessor, en lloc de fer-ho amb l’emoció del moment, ajuda a prendre decisions coherents amb la situació personal. La paciència, en aquest terreny, és una forma de disciplina.
Un màxim històric és una dada, no una raó.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
