El Regne Unit i el Japó, en recessió tècnica

El 15 de febrer del 2024 es va conèixer que el Regne Unit i el Japó havien tancat el 2023 amb dos trimestres consecutius de caiguda del producte interior brut, és a dir, en recessió tècnica. El Japó perdia a més el lloc de tercera economia mundial davant Alemanya. Dues grans economies avançades apareixien així amb signes de debilitat, en un moment en què altres mostraven una evolució més sòlida. És una notícia que convida a la prudència, tot i que no necessàriament a l’alarma.

Un lector atent es podria preguntar en què l’afecta l’evolució de dues economies tan diferents. La resposta és que els resultats de les unes i les altres condicionen el comerç, els tipus de canvi, les decisions dels bancs centrals i la gana dels inversors pel risc. Entendre per què es produeix una recessió tècnica, i què diu i què no diu, ajuda a evitar tant l’alarma com la indiferència.

Què és una recessió tècnica

Es parla de recessió tècnica quan el producte interior brut cau durant dos trimestres seguits. El PIB mesura el valor dels béns i serveis produïts en un país durant un període, i és la referència més habitual per valorar si una economia creix o es contreu. Dos descensos consecutius són la definició convencional de recessió en termes tècnics. És una regla pràctica i senzilla, però no recull tots els matisos de la situació econòmica.

No sempre implica una crisi profunda, però és un senyal de debilitat que els mercats i els governs vigilen de prop. Una recessió tècnica pot ser lleu i breu, o ser el principi d’un deteriorament més gran. Per valorar-la convé mirar altres indicadors, com l’ocupació, el consum i la inversió, que diuen fins a quin punt s’està notant realment el descens en la vida de les persones i les empreses.

Un mapa desigual

Mentre els Estats Units i Espanya creixien, altres economies s’estancaven. Les grans economies no avancen al mateix ritme, i el que perjudica l’una pot beneficiar l’altra. Per això mirar només el propi país dona una imatge incompleta. Els motius de la debilitat poden variar: l’encariment de l’energia, la inflació, l’envelliment de la població o la debilitat de la demanda exterior. Cadascun d’ells requereix respostes diferents i terminis diferents per a la seva correcció.

Per a una empresa espanyola amb clients o proveïdors en aquests països, la lectura és doble. D’una banda, una economia feble compra menys i pot endarrerir els pagaments; de l’altra, ofereix oportunitats en forma de preus més competitius o de socis que busquen alternatives. L’evolució de la moneda també importa, perquè una divisa feble fa que les vendes en aquesta moneda valguin menys en convertir-les a euros.

Què convé revisar

La diversificació geogràfica de clients i actius tornava a demostrar el seu valor. Convé revisar d’on provenen els ingressos de l’empresa i on són els actius de la família, i si una desacceleració en un sol país tindria un efecte desproporcionat. Una dependència excessiva d’un mercat fa que la seva mala ratxa es converteixi, sense remei, en la mala ratxa pròpia. Els clients que paguen tard, els proveïdors en dificultats i les monedes que es deprecien en són les manifestacions més habituals.

Diversificar no vol dir dispersar-se sense criteri. Es tracta de repartir el risc entre economies amb cicles i motors de creixement diferents, sense perdre de vista els costos d’operar a cadascuna. Qui vulgui revisar la seva exposició pot començar per llistar les vendes i els actius per país i moneda, i després valorar amb l’assessor quines concentracions són deliberades i quines són fruit de la inèrcia. És un exercici que es fa una vegada i es revisa cada any, no una tasca permanent.

Repartir el risc entre economies diferents és una forma de prudència.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.