- A mitjans de febrer hi havia més de cent mil soldats russos a la frontera ucraïnesa, i els Estats Units advertien d’una invasió imminent.
- Borses, gas i petroli es movien amb cada declaració: els mercats reaccionen a les expectatives, no només als fets.
- Un risc geopolític no es pot predir, però sí que es pot mesurar la pròpia dependència de l’energia i dels proveïdors i deixar un pla senzill per escrit.
A mitjans de febrer del 2022, amb més de cent mil soldats russos a la frontera ucraïnesa, els Estats Units advertien que una invasió era imminent. Cada declaració i cada notícia de l’est d’Europa alimentaven la incertesa. Les borses, el preu del gas i el del petroli oscil·laven gairebé cada dia en funció del que s’anava sabent. Els moviments eren amplis i sovint contradictoris, perquè la mateixa notícia es podia interpretar de maneres oposades segons qui la llegís.
Per a qui dirigeix una empresa o gestiona el patrimoni d’una família, la dificultat era doble. D’una banda, ningú no sabia com evolucionaria la situació. De l’altra, els efectes econòmics d’un conflicte a Europa podien arribar per diversos camins alhora: l’energia, el comerç, la confiança dels inversors. En un context així, més que endevinar, convé identificar de què es depèn i com s’està cobert. Aquesta pregunta serveix igual per a una pime que per a una família amb estalvis, encara que les respostes siguin diferents.
Per què es mouen els mercats
Els mercats financers descompten expectatives, no només fets. Davant l’amenaça d’un conflicte, els inversors revisen les seves previsions sobre el subministrament d’energia, el comerç i el creixement, i els preus reaccionen a cada comunicat encara que la situació sobre el terreny no hagi canviat.
Això explica que els preus puguin caure o pujar amb força un dia en què no ha passat res de nou sobre el terreny. Els mercats incorporen el que s’espera, i una declaració pot canviar aquestes expectatives a l’instant. Per això és poc útil reaccionar a cada titular: la volatilitat és la manera com el mercat digereix la incertesa, no necessàriament un senyal del que passarà. Qui té un horitzó llarg i un pla definit pot permetre’s mirar el soroll amb distància; qui necessita els diners d’aquí a pocs mesos hauria d’haver-ho previst d’una altra manera.
Un risc difícil de mesurar
Els riscos geopolítics són difícils de quantificar, perquè no responen a un historial de dades com altres variables econòmiques. Això no vol dir que no es puguin preparar: una empresa o una família poden analitzar a quin tipus d’escenaris és més vulnerable sense necessitat de predir quin es produirà.
Un exercici útil consisteix a plantejar-se escenaris en lloc de pronòstics: què passaria si l’energia s’encarís molt més, si un proveïdor deixés de lliurar o si es compliquessin els pagaments amb una regió. No es tracta d’endevinar, sinó de saber per endavant què es faria i de quant de marge es disposa per fer-ho. Un exercici així, fet amb calma, evita haver d’improvisar si l’escenari es materialitza.
El primer pas
Saber quant depèn un negoci de l’energia o de proveïdors d’una regió concreta és el primer pas. A partir d’aquí, convé valorar alternatives de subministrament, el marge de caixa disponible i les cobertures existents, i deixar per escrit un pla d’actuació senzill.
El pla no necessita ser complex. Una pàgina amb les dependències principals, els responsables de cada decisió i els llindars a partir dels quals s’actua sol ser més útil que un document extens que ningú consulta. Revisar-lo amb un assessor ajuda a detectar punts cecs, i actualitzar-lo quan canvien les circumstàncies evita que quedi obsolet. La diferència entre estar preparat i no estar-ho sol ser tan simple com tenir les preguntes fetes per endavant.
No es pot predir el pròxim ensurt, però sí saber de què depenem.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
