- El BCE va mantenir els tipus, però va canviar el missatge: els riscos per a la inflació s’inclinen a l’alça.
- Els mercats van reaccionar amb més rendibilitats del deute, un euro més fort i caigudes a la borsa.
- Per a hipoteques variables i finançament d’empreses, convé revisar escenaris de tipus més alts.
El 3 de febrer del 2022, el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) va mantenir sense canvis tots els seus instruments de política monetària, amb un comunicat gairebé idèntic al de desembre. El que va canviar va ser el to de la roda de premsa de la presidenta, Christine Lagarde, que va reconèixer que els riscos per a la inflació s’han inclinat a l’alça i que la dada de gener, un 5,1 % a la zona de l’euro segons l’estimació ràpida, va sorprendre per sobre del que s’esperava.
Lagarde va admetre a més que les projeccions de desembre, un 3,2 % d’inflació per al 2022 i un 1,8 % per al 2023 i el 2024, estan esbiaixades a l’alça, sobretot a curt termini, per la qual cosa es podrien revisar al març. I ja no va descartar pujar els tipus enguany, un missatge diferent del de desembre, quan una pujada el 2022 es considerava molt improbable. Per a empreses i famílies amb deute o amb estalvi, és el senyal que l’etapa de tipus zero pot ser a prop del seu final.
Què es va decidir i què va canviar
Els tipus oficials es van mantenir: el de refinançament al 0 % i el de dipòsit al -0,50 %. El BCE va recordar que no els modificarà fins que hagin acabat les compres netes d’actius, i que una pujada exigeix que la inflació se situï en el 2 % a mitjà termini de manera duradora. El que és nou és que la presidenta va admetre que aquestes condicions es podrien complir abans del previst.
La raó és el comportament dels preus. Durant el 2021 el BCE va sostenir que el repunt era en bona part transitori, lligat a l’energia i als colls d’ampolla de les cadenes de subministrament. Però la dada de gener va tornar a sorprendre a l’alça, i cada sorpresa d’aquest tipus erosiona la tesi d’una inflació passatgera. El debat passa de si hi haurà pujades a quan i amb quin ritme.
La reacció dels mercats
Els mercats van interpretar el missatge com un senyal d’endureiment. L’euro es va apreciar i va arribar a cotitzar al voltant d’1,14 dòlars, la rendibilitat del bo alemany a deu anys va pujar uns deu punts bàsics i les borses europees van recular durant la jornada. És la reacció habitual quan els inversors avancen el moment en què els bancs centrals començaran a restar estímuls.
Convé interpretar aquests moviments amb cautela: una sola reunió no defineix una tendència, i les cotitzacions d’un dia es poden corregir l’endemà. El rellevant és el canvi d’expectatives. Els tipus d’interès a llarg termini i l’euríbor són referències que empreses, famílies i entitats financeres utilitzen per fixar el cost dels seus préstecs, i comencen a descomptar aquest canvi abans que es produeixi la primera decisió.
Què convé revisar
Qui tingui una hipoteca a tipus variable o una pòlissa de crèdit referenciada a l’euríbor faria bé de calcular quant augmentaria la quota si els tipus pugessin un o dos punts, i de valorar amb la seva entitat les opcions de tipus fix o mixt. Per a les empreses amb finançament a curt termini, és un bon moment per revisar venciments, cobertures i la capacitat d’absorbir un cost financer més gran.
Els estalviadors, per la seva banda, haurien d’entendre que uns tipus més alts poden millorar la remuneració dels dipòsits, però també solen anar acompanyats de volatilitat en els actius de renda fixa i de renda variable. Cada situació depèn de l’horitzó i de la tolerància al risc; aquesta nota és informativa i el prudent és consultar amb el seu assessor abans de prendre decisions.
Un canvi de to no és una pujada de tipus, però marca el rumb que han de tenir en compte els qui planifiquen a mitjà termini.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
