- El 10 de febrer es va publicar que la inflació interanual dels EUA va ser del 7,5 % al gener.
- Era la xifra més alta des de principis dels anys vuitanta, la dada més elevada en quatre dècades.
- Una dada així pressiona els bancs centrals perquè pugin els tipus d’interès, cosa que encareix el finançament i canvia el valor dels actius.
El 10 de febrer del 2022 es va publicar la inflació dels Estats Units corresponent al gener: un 7,5 % en taxa interanual, la més alta des de principis dels anys vuitanta. La xifra confirmava que l’augment de preus no era un afer limitat a un sol país, sinó un fenomen que afectava la major economia del món i que, per tant, tenia conseqüències per a totes les altres.
Un 7,5 % obliga a prestar atenció a la inflació encara que durant molt de temps no calgués. La pujada de preus als Estats Units importa a Barcelona o a Madrid per raons molt pràctiques: influeix en les decisions dels bancs centrals, en el cost del finançament, en el valor de les monedes i en el preu de moltes de les matèries primeres amb què es comercia arreu del món. Convé entendre què mesura la xifra i què pot venir al darrere.
Què significa «interanual»
La taxa interanual compara els preus d’un mes amb els del mateix mes de l’any anterior. És la manera habitual de mesurar la inflació perquè elimina els efectes estacionals, i per això un 7,5 % significa que els preus eren, de mitjana, bastant més alts que dotze mesos abans.
Mesurar així té un avantatge i un límit. L’avantatge és que permet comparar períodes equivalents sense que les rebaixes, les vacances o la campanya de Nadal distorsionin el resultat. El límit és que es tracta d’una mitjana: no diu quins productes pugen més ni com es reparteix la pujada entre famílies i empreses, i per això la xifra s’ha de llegir com un indicador general i no com una vivència individual. La inflació que percep una família amb fills i una hipoteca no és la mateixa que la d’una persona gran que viu d’una pensió, encara que totes dues sentin la mateixa xifra.
Una preocupació per a qualsevol negoci
La inflació havia deixat de ser un tema d’economistes per convertir-se en una preocupació de qualsevol negoci: preus de compra, salaris i marges es movien alhora. Quan tot puja alhora, és fàcil perdre de vista si el marge real de l’empresa millora o empitjora.
Per a una empresa, els costos de compra poden pujar abans que els pugui traslladar als clients, i els salaris tendeixen a revisar-se amb retard respecte als preus. Aquest desfasament comprimeix o amplia el marge segons el sector i la capacitat de cada negoci per fixar preus. Convé revisar contractes, tarifes i clàusules d’actualització abans que el desajust es converteixi en una pèrdua. Els negocis amb poca capacitat per pujar preus, o amb contractes de llarga durada a tarifa fixa, són els més exposats a aquest desfasament.
La resposta dels bancs centrals
Una dada així pressiona els bancs centrals perquè actuïn, i la resposta habitual és pujar els tipus d’interès. Per a empreses i famílies, això es tradueix en finançament més car i en canvis en el valor dels actius, de manera que convé seguir aquestes xifres com a indicador del que pot venir. Una inflació alta i persistent sol traduir-se, amb el temps, en tipus més alts; una inflació que es modera, en el contrari. Seguir la tendència ajuda més que reaccionar a un sol mes.
Pujar els tipus busca refredar la demanda perquè els preus deixin de pujar tan de pressa. És un remei que actua amb retard i que té efectes secundaris: encareix hipoteques, préstecs i refinançaments, i pot afectar el ritme de creixement. Per això els qui tenen deute a tipus variable o venciments propers fan bé de calcular amb antelació quant els costaria una pujada de quotes. Conèixer la xifra concreta, en euros al mes, és més útil que la idea vaga que «tot costarà més».
La inflació d’altres països també acaba arribant a l’economia pròpia.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
